un meme...

En cesc m'ha passat aquest meme (és el primer que faig!)
O sigui que.. allà va!

1. Una pel·lícula.
només una??? uff! de les recents em quedaria amb... cometas en el cielo

2. Una cançó.
No tinc cap cançó especial, suposo que n'hi ha una per a cada moment...

3. Un llibre.
Desenes!! però si n'haig d'escollir un... La muntanya màgica, de Thomas Mann

4. Una cosa que et faci ràbia.
No suporto la hipocresia i la manca de sinceritat en la gent

5. Una cosa que t'agradi molt.
M'encanta la olor dels llençols nets de casa la meva àvia. Posar-me a dormir amb ells em transporta a quan era petita...

6. El teu plat preferit.
M'encanten les olives, els esparrecs verds a la planxa, les escopinyes, el pastís de crema i fruites naturals per sobre...

7. Una beguda que t'agradi.
Una copeta d'Ochoa acompanyant unes bones postres...

8. Una col·lecció.
Intento, sempre que puc, col·leccionar bons moments!

9. Una raresa.
Ho confeso, m'encanta posar-me una mica de colònia abans d'anar a dormir!

10. Un desig.
Que aquells a qui estimo i ara no estan bé, recuperin el somriure...

Ara em sembla que haig de passar el meme oi? doncs bé, el passo a...

l'hort de la bajoqueta
Horabaixa
Zona Iluminada
Striper

Un regalet...

Avui vull dedicar aquest post a algú molt especial. Algú que un dia 20 d'agost va aparèixer a aquest món, canviant la meva vida. Reconec que estava molt ben acostumada; era la primera dels pares, dels avis, dels tiets... vaja una mica mimada sí, ho reconec! Amb la seva arribada vaig haver de compartir les coses, la gent... però vaig començar també a compartir jocs, moments divertits, entremeliadures.. Han passat ja molts anys i no hem deixat de compartir mai (roba, cotxe, amics..) però, sobretot, hem compartit els millors i pitjors moments de la nostra vida. Tenir algú al costat a qui saps que pots trucar a l'hora que sigui, que li pots explicar el que sigui i que et pot ajudar amb el que sigui, no té preu!

Aquesta persona especial és la meva germana, que avui celebra el seu aniversari (Felicitaaaaaatssssssss), algú que sempre ha estat al meu costat, algú sense el qual no sabria viure, algú especial, màgic, sensible... què puc dir de tu!! Simplement que t'estimo MOLT i que em tens i tindràs sempre al teu costat pel que calgui!!!!!

Felicitats cuca!!!!!!!!!!!!

mamma mia...

Feia molt temps que no anàvem al cinema juntes però aquesta pel·lícula la protagonitzava la teva actriu preferida de manera que era una bona excusa per anar-hi. Les cançons, el color, els paisatges.. tot semblava indicar que passaries una bona estona, i jo tenia ganes que fos així. La pel·lícula va començar... melodies conegudes, amor, alegria.. et mirava i somreies asseguda a la teva cadira, amb els ulls brillants. Però llavors vaig veure com al film apareixien les dues millors amigues de la protagonista i les tres es fonien una llarga abraçada. Reien, ballaven, feien tonteries que només elles entenien... i et vaig mirar, amb el cor encongit, i vaig veure com els teus ulls havien canviat de brillantor, i com una llàgrima regalimava pel teu rostre.

Vaig recordar el dia que el pare em va trucar per dir-me que ella havia mort. Vaig recordar que malgrat el dolor que vaig sentir en aquell moment el meu primer pensament vas ser tu. Vaig recordar el moment en el que t'ho vam haver de dir... vaig recordar el teu plor, un plor que jo no t'havia sentit mai...

Vas perdre la teva millor amiga, una part de tu va marxar aquell dia amb ella. Sempre que ho recordes els ulls se t'omplen de llàgrimes i a mi se m'encongeix el cor.

I allà estàven les tres protagonistes del film, recordant la seva joventut, les coses que havien fet juntes... i tu ploraves i jo no podia fer res per estalviar-te aquest dolor.

No podré ser mai la teva millor amiga, mama, però t'estimo molt i faré tot el que pugui perquè siguis feliç.

la música vs el silenci...

Avui he estat parlant amb una persona que em deia que no sap viure sense música. M'explico. Quan arriba a casa el primer que fa és encendre la radio, si surt al carrer no sap anar sense l'mp3, i ja diem a l'hora d'anar córrer (sense música no hi pot anar). I això m'ha fet pensar que és veritat, que hi ha molta gent que no sap estar en silenci. O bé és la música, o la tele.. qualsevol cosa que faci soroll, que ompli, que acompanyi.. i jo penso. Aquesta impossibilitat d'estar en silenci amaga un pànic a estar amb un mateix? a escoltar-se a ell? a estar sol?

No sé, és una pregunta que llenço. Què en penseu?