La solitud és un sentiment o una sensació que sempre m'ha intrigat. A vegades un es pot sentir molt sol enmig de molta gent o sentir-se acompanyat sense tenir ningú al costat.
L'home és un ésser social i, com a tal, moltes vegades no suporta una solitud molt prolongada. Suposo que depèn de si aquesta solitud s'ha escollit o ha estat forçada.
Hi ha també qui porta millor la solitud, fins i tot qui la necessita, i hi ha qui la porta molt malament, fins al punt de permetre relacions o actituds que no hauria de permetre pel simple fet d'evitar sentir-se sol.
No he descobert encara l'orígen d'aquest sentiment. A vegades m'envaeix una onada de solitud que m'entristeix, em fa sentir buida, com si un forat negre habités dins meu i jo fos incapaç de tapar-lo i aturar la seva opressió constant.
Altres m'envaeix un sentiment de plenitud que em dóna serenitat, tranquilitat i m'empeny a passar més hores amb mi mateixa.
Quan el sentiment de solitud m'apareix, només desitjo tenir gent al meu costat, però malgrat la tinc, no aconsegueixo fer desaparèixer el sentiment, i m'entristeixo. I quan el que m'omple és la plenitud, em sento tranquil·la i desitjo estar sola.
És una incongruència estranya que em desconcerta. No sé per què apareix un sentiment o altre ja que moltes vegades no responen a cap causa concreta. Suposo que formen part de la xarxa complexa d'emocions i sentiments que tenim tots a dins. Potser no m'hi haig de capficar, potser simplement és qüestió de viure'ls, encara que a vegades costi entendre'ls...
6 comentarios:
Potser mes que gent es la sensació de sentir-se compres , no sentir-se compres, o no rebre allo que esperevaves, un peto una mirada. pot fer aflorar sentimens de soletat
Jo sempre he pensat que en el fons estem sols, per més acompanyats que estem o ens sentim hi ha grans passos a la vida que hem de realitzar sols. Per suplir això, ens diem éssers socials i ens organitzem de tal manera, embogim per estar sempre envoltats de gent i estar sempre en plena comunicació, fins i tot els grans silencis ens poden arribar a fer por. Viu la solitud, viu aquest sentiment de manera positiva, un estar amb tu mateixa. Salut!
Pots estar en solitud i no sentir-te sol, i al contrari, sentir-te sol i no estar en solitud. Som així d'estranys...
Tots experimentem aquest sentiment. Jo mateix sé que no m'agradaria estar sol, però de vegades sento la necessitar d'estar-ho, ni que sigui unes hores :-)
La sensacio ve i s´en va, experimentar-la , viure-la, i saber que el millor company es un mateix es el mes positiu en aquests moments.......intentar entendre racionalment el mon de les emocions, es per a mi, entrar en un laberint de pensaments sense sortida......l´acceptacio es la porta de sortida que he trobat....
milpetons
Hola Pluja,
La buidor omple el cos. Una extranya sensació. I molt coneguda per a mi.
A vegades costa saber motius. A vegades acabem aprenent a conviure amb aquestes sensacions.
Una abraçada
Publicar un comentario