jueves, 29 de mayo de 2008

Tancat per vacances!




El títol d'aquest post és prou significatiu... me'n vaig de vacances!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! després de treballar com una negra tot l'any i estressar-me de valent, marxo de vacances 17 dies!!!



O sigui que no passaré per casa vostra ni estaré a la meva fins el 18 de juny! (és per una bona causa però!!!)

No vull fer enveja a ningú però us deixo una foto del lloc on vaig..... Canadà!!!!





Una abraçada i un petó a tots!!!!


Fins aviat!!!!!!!!!!!

sábado, 24 de mayo de 2008

la ment...



Va tancar els ulls i es va traslladar a aquell lloc tant especial per a ella. Es veia asseguda a la roca amb aquella fantàstica vista del mar al davant. Feia vent i l'aire li feia dansar els cabells que, de tant en tant, li acariciaven la cara. Necessitava respirar profundament, sentir que els pulmons se li omplien d'aire, notar el gust de la sal al llavis... sentir....
Sempre havia hagut de lluitar contra la seva ment, una ment racional, analítica, brillant sí, però que tant mal li havia fet moltes vegades. Feia temps que la seva ment es negava a aturar-se, a parar de pensar, analitzar i sospesar tot el que li passava i deixar espai als sentiments, que lluitaven per sortir desesperadament.
Però tenia tanta por que sortíssin, que havia creat una presó de vidre en la que estaven hermèticament segellats. Cada dia, la ment mirava la caixa de vidre i es preguntava quins sentiments eren els que havia tancat. Segurament la resposta més senzilla per saber-ho hauria estat obrint la porta i deixant-los sortir, però no... li feia massa por que fossin tant forts que no els pogués controlar. Controlar.. això és el que feia sempre la ment, tenir les coses controlades, mesurades i analitzades... però aquest cop havia comès un descuit.
La nit anterior havia baixat la guardia. No ho havia fet voluntariament (mai cometeria aquest error!) però ella havia begut més vi del compte i la va deixar parcialment anulada. En aquell moment, la lluita de la ment per controlar la situació era tant ferotge que, amb un cop, va provocar una esquerda a la caixeta de vidre i un alè de sentiments es va alliberar... va passar el que la ment havia evitat durant molts mesos, ell es va acostar als seus llavis i ella no s'hi va resistir. En aquell momemnt màgic ella se sentia alliberada d'aquesta ment controladora que exigia garanties i seguretats impossibles abans de fer cap pas.
Però l'efecte del vi va passar, i amb el sol de l'endemà, la ment va tornar a recuperar les seves plenes facultats. L'esquerda de la caixeta de vidre havia fet augmentar el desig dels sentiments de sortir de la seva presó i això va desenvocar en una lluita més aferrissada amb la seva carcellera.
Ella se sentia aclaparada, espantada.. havia fet un pas més i ara les pors s'havien apoderat d'ella. Eren les pors que la ment sempre utilitzava com a armes i que ara l'envaien.
Va tancar els ulls i es va traslladar a aquell lloc tant especial per a ella. Respiraria profundament... i sentiria...



domingo, 18 de mayo de 2008

aix.. el temps!



Fa molts dies que no he pogut escriure cap post. Si us dic que no m'he pogut posar davant l'ordinador (més que per treballar) us ho creureu? doncs feu-ho, perquè és veritat!
Els meus nivells d'stress han arribat a tal punt que el metge em volia fer una baixa forçada! Bé, al final ho vaig solucionar (negociant amb ell i la family) fent festa tres dies i marxant per desconectar, però vaja, la solució no crec que sigui aquesta!
De fet, tots tenim la vida que ens muntem, vull dir que suposo que no puc culpar a ningú més que a mi mateixa de portar una vida tant absolutament plena de coses. El problema és, com trobar un terme mig? si a mi em tanqueu a casa una setmana seguida em sembla que em moriré! Tampoc puc viure sense els meus amics (ni el telèfon mòbil!!), m'encanta fer coses diferents (inclou el fet de treballar en llocs diferents) i no sé dir no a una proposta deshonesta!! (ep!! em refereixo a un sopar o qualsevol activitat que després implica anar a dormir tard!)
En fi, que no sé per on començar a replantejar la meva vida perquè també és veritat que haig d'aturar el ritme que porto o acabaré malment!!

Bé, d'entrada intentaré no estar absent tant de temps del bloc!