domingo, 26 de abril de 2009

una carícia...


Els núvols amaguen l'escalfor del sol i la pluja ajuda a oblidar que s'acosta el bon temps.

Però les tempestes no duren sempre i un matí, el cel blau li recorda que la primavera ja és aquí. Surt al carrer i nota el tacte suau del vent i l'escalfor dels rajos de sol sobre la seva pell, encara blanca i amagada rera mil capes de roba que es resisteix a treure's.

Al seu voltant les flors estan començant a mostrar els seus colors vius i sembla que un optimisme alegre es respira a l'ambient.

I és en aquell moment quan se n'adona que el seu cos vol despullar-se de totes les capes que l'han acompanyat al llarg de l'hivern i que vol sentir com l'aire i el sol l'acaronen i el fan sentir viu.

I és en aquell moment quan se n'adona que el seu cos anyora aquelles carícies que el feien estremir i el tacte agradable d'una altra pell jugant amb la seva.

Un punt de melangia i tristesa s'instal·la al seu cor, mentre tanca la porta i es disposa a viure aquest primer dia de primavera...

domingo, 12 de abril de 2009

un adeu..


Sempre li havia costat desprendre's de les coses. Ja de petita, intentava no trencar cap joguina i si es feia malbé la guardava amb la il·lusió fictícia que un bon dia s'arreglés sola i hi pogués tornar a jugar.

Amb el pas del temps la nena es va fer gran i es va haver d'enfrontar a una pèrdua més terrible. La seva casa, el seu poble, els seus amics.. van quedar enrera quan els seus pares van decidir marxar a viure molt lluny d'allà. Les seves nines, joguines i altres objectes van ser les úniques coses que va poder conservar. Potser per això es va fer encara més reacia a llençar res del que l'acompanyava en el seu temps lliure.

Amb el pas dels anys, la nena es va fer noia i es va haver d'enfrontar a pèrdues més doloroses: persones que s'estimava i que van desaparèixer per sempre... però malgrat això, encara sentia un fiblada especial quan havia de llençar alguna cosa, tot i que ara ho feia i ja no col·leccionava objectes antics.

A dia d'avui, aquesta noia ha de deixar una cosa que l'ha acompanyat durant quatre anys. Un objecte en el que ha viscut molts moments alegres i tristos, que l'ha alliberat i que l'ha esclavitzat.. a dia d'avui aquesta noia s'ha de desprende del seu cotxe.

I malgrat és un objecte, sent una fiblada al cor cada vegada que el mira i pensa que d'aquí a uns dies ja no el veurà mai més...


sábado, 4 de abril de 2009

Moments difícils...


Reinventar-se o morir. És una frase que no sé qui la va dir però que tenia molta raó quan ho va fer. Estem vivint moments difícils. La famosa "crisi" afecta no només a l'economia sinó també a l'ànima. La sensació de por, d'angoixa, de desorientació general, t'envaeeix encara que no vulguis. He estat molt temps intentant que aquesta mena de núvol negre no entrés dins el meu cos però la pell és fina, i les circumstàncies han fet que una alenada d'aquest fum corrosiu, penetrés dins meu.

Fa dies que veig la tempesta a l'horitzó. Uns núvols negres i carregats amenacen amb caure implacables sobre el mar. Malgrat els veia, una part de mi estava segura que no arribarien fins al meu humil vaixell. Però fa pocs dies els núvols van començar a avançar. Puc veure els llamps i sentir els trons i notar a les meves veles el fort vent que s'acosta. He començat a veure com algunes barquetes del meu voltant han sucumbit a la tempesta i s'han enfonsat. He llençat l'àncora i m'he aferrat al màstil pensant que sobreviuria. Un llamp ha caigut a la meva coberta i hi ha fet un forat. He sentit l'aigua gèlida penetrar dins el vaixell i he notat com la fusta s'estremia i cruixia en un intent d'evitar ser engollida pel mar.

En aquest moment, he pensat que si finalment m'enfonsava, potser tindria l'oportunitat de capbussar-me dins el mar i de descobrir-hi coses que fins ara mai havia vist: peixos nous, plantes desconegudes.. qui sap, potser em podria convertir en un submarí i explorar el fons de l'oceà en busca d'altres oportunitats.

Encara no m'he enfonsat, però no sé si el meu vaixell aguantarà la tempesta. El que sí que tinc clar és que si l'aigua m'enfonsa no moriré.. simplement em reinventaré.