viernes, 15 de agosto de 2008

mamma mia...



Feia molt temps que no anàvem al cinema juntes però aquesta pel·lícula la protagonitzava la teva actriu preferida de manera que era una bona excusa per anar-hi. Les cançons, el color, els paisatges.. tot semblava indicar que passaries una bona estona, i jo tenia ganes que fos així. La pel·lícula va començar... melodies conegudes, amor, alegria.. et mirava i somreies asseguda a la teva cadira, amb els ulls brillants. Però llavors vaig veure com al film apareixien les dues millors amigues de la protagonista i les tres es fonien una llarga abraçada. Reien, ballaven, feien tonteries que només elles entenien... i et vaig mirar, amb el cor encongit, i vaig veure com els teus ulls havien canviat de brillantor, i com una llàgrima regalimava pel teu rostre.
Vaig recordar el dia que el pare em va trucar per dir-me que ella havia mort. Vaig recordar que malgrat el dolor que vaig sentir en aquell moment el meu primer pensament vas ser tu. Vaig recordar el moment en el que t'ho vam haver de dir... vaig recordar el teu plor, un plor que jo no t'havia sentit mai...

Vas perdre la teva millor amiga, una part de tu va marxar aquell dia amb ella. Sempre que ho recordes els ulls se t'omplen de llàgrimes i a mi se m'encongeix el cor.
I allà estàven les tres protagonistes del film, recordant la seva joventut, les coses que havien fet juntes... i tu ploraves i jo no podia fer res per estalviar-te aquest dolor.

No podré ser mai la teva millor amiga, mama, però t'estimo molt i faré tot el que pugui perquè siguis feliç.

7 comentarios:

Cesc dijo...

Pluja... m'has emocionat eh... molt...estigues sempre amb els qui et necessiten, és el millor que pots fer :) una abraçada!

Striper dijo...

Cioi que casi em fas saltar llagrimes amb aquest sentiments.

Cesc dijo...

Bones! Tens un meme al meu blog per si el vols fer és clar :)

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Vaja, tinc ara mateix el cor encongit.

Nomès una petita observació, crec que entre pares/fills i fills/pares la relació d'amistat no es igual que amb qualsevol altre amic. Hi ha un lligam massa fort que ho impideix. Aixó no vol dir que no hi hagi una amor immens.

Segur que la teva mare sap que l'estimes. Amb aixó en té prou.
El record d'un amic perdut, es irremplaçable.

DooMMasteR dijo...

Que bonic, pluja! Ta mare pot estar orgullosa de tu :-)

Maria Jesús dijo...

Prometo tornar a visitar-te amb més de temps, bonica

Maria Jesús dijo...

Sento molt, Pluja, que hagis viscut aquest lamentable succés. Realment, és una història que m'ha arribat al cor perquè deu de ser molt dur viure un fet tan dramàtic