Bon Nadal a tots!!

Ja us vaig dir que vaig a últim moment i això implica que a l'hora i dia en què ens trobem encara tinc algunes coses a fer!! Però volia deixar per escrit un desig per a tots vosaltres. Us deixo un recepta de caldo de Nadal, per si algú demà (o un altre dia) la vol utilitzar:

Ingredients:

200 grams de paciència

una branca de bona fe

un grapat d'optimisme

un polsim altruïsme

uns dauets de simpatia

i moltes ganes de viure i ser feliç

Preparació:

Ho posem tot en un bol i ho remenem fins que quedi tot ben unit. No cal posar-ho al forn ni a la nevera, simplement beure'n una mica cada dia i segur que us trobareu molt millor!! Proveu-ho!!

Molt Bon Nadal a tots!!!!!

aquest any vaig tard

Jo, que ja us he explicat més d'una vegada, que sóc l'esperit nadalenc personificat, doncs si jo aquest any vaig tard! Tinc tanta feina i vaig de bòlit que no he fet ni pessebre ni arbre!! I ja no parlem dels regals! els tinc més o menys pensats però ni comprats ni res!! En fi.. que ni temps d'escriure al bloc!! Ara bé, treballant però feliç! que al cap i a la fi és el que compta no?

Els habitants de la meva nevera..

La meva nevera té una activitat frenètica. A vegades, per qüestions laborals, s'està dies sense que ningú l'obri i els pocs habitants que hi té a dins es comencen a avorrir. Com que la majoria són exemplars únics de la seva espècie (un tomàquet, una ceba, un pot de melmelada..) comencen a xerrar entre ells. Quan ja s'han explicat la vida, entren en temes més delicats (que si jo sóc més fresc que tu, que si jo més dolça..) i comencen a discutir. Amb el pas dels dies, no arriben a cap acord i es comencen a unir en bàndols i estableixen lligams entre ells (el florit d'un passa a l'altre). Aquí les discussions comencen ja a pujar de to i la ira fa que alguns comencin a mutar i d'altres generin una capa de protecció que comença a agafar vida pròpia..

El cas és que un dia obres la nevera i et trobes que els seus habitants han canviat, estan desmillorats de tanta discussió i a molts ni tant sols els reconeixes..!!!

I penses.. pobrets!.. mira què pot arribar a fer l'avorriment!!!