sábado, 1 de agosto de 2009

ferides...


Tots tenim ferides. Al llarg de la vida ens esgarrinxem, tallem o ferim profundament més d'una vegada. Després les ferides es van curant, tancant i cicatritzant, tot i que la marca sempre ens queda visible, a vegades recordant-nos simplement el que la va provocar.

Aquests dies un dels blocaires que llegeixo ha rebut una ferida de les profundes, de les que sagnen en abundància i són lentes i doloroses de curar. Veure la seva ferida m'ha fet abaixar la mirada cap a la cicatriu que jo tinc i, en veure-la, m'ha tornat a fer mal. És una punxada aguda que em transporta al dolor que vaig sentir i que em fa dubtar sobre si relament està curada o és simplement el record dolorós d'aquell moment.

I em fa por. Em fa por pensar que el pànic a tornar-me a ferir d'aquella manera faci que no visqui les coses bones que em poden estar passant. I això m'entristeix i no sé com evitar-ho...

6 comentarios:

Anónimo dijo...

De la mateixa manera podriem recordar les coses bones que ens han passat, que en són moltes, i moltissimes més que en vindran. Tots hem caigut però ens hem tornat a aixecar, i amb el temps em canviat. Aquesta punxada pot recordar-te on vas caure. El camí que tens davant pot tenir semblances a l'altre, però estic segura que hi ha moltes diferències. Ànims i endavant, estic convensuda que tens molta gent al costat que t'ajudarà a caminar.

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Ferides...........

El pitjor, tornar a tenir por. Ens fa perdre altres oportunitats.

No seria igual, ha aprés a entendre sintomes, per instint.

Abandonat i gaudeix.

Una forta abraçada

Maria Jesús dijo...

espero que les ferides curin aviat i que l'alegria i la joia substitueixin el dolor. Tant de bo mai et toqui a tu, bonica!

bajoqueta dijo...

Marxar mai marxen, i sempre tenim un petit record d'aquella ferida del passat, però de vegades aconseguim olvidar-les. Algunes tarden molt a curar-se, però també hi ha d'altres que se curen més ràpid amb l'ajuda de molta felicitat :)

USD dijo...

aprenem a ferir-nos, aprenen a curar-nos

Xitus dijo...

I tant, quin post més cert.
Jo fa temps que n'he estat cicatritzant una. Ja queda poquíssim, com qui diu, per no dir que ja està.