lunes, 21 de diciembre de 2009

M'han fet fora..


M'han acomiadat. Sóc una víctima més de la "crisi" i ho poso entre cometes no per negar la seva existència sinó perquè en una empresa on no hi ha pèrdues (al contrari) la "crisi" és l'excusa ideal per fer neteja de personal sense que ningú es mobilitzi.

9 anys treballant al mateix lloc, 9 anys amb una rutina, amb uns companys, amb una organització laboral i personal que, de cop, desapareixen. I dic de cop perquè em van trucar un dia per dir-me que no calia que hi tornés més. "Ho sentim, no és res personal, estem molt contents de tu però la situació és la que és i clar.. qüestions de la crisi" .Un xec sobre la taula, una signatura i apa.. adéu i que et vagi bé la vida...

No em van donar ni la opció a acomiadar-me com hagués volgut de la gent amb qui em relacionava des de feia tan de temps. No em van donar ni la opció de païr que no trepitjaria mai més aquells passadissos, no em van donar ni la opció d'assimilar que, de la nit al dia, la meva vida donava un tomb.

Estic trista, dolguda i espantada. Trista per veure'm forçada a abandonar un lloc i una feina que m'agradaven, dolguda per sentir-me tractada com un simple número després de tants anys a l'empresa i espantada pel que vindrà a partir d'ara.

Haig de fer un canvi de xip mental sobretot per poder passar les festes el millor que pugui. No puc evitar els somnis, l'angoixa o la tristesa que estic passant aquests dies però no vull que em facin viure el Nadal malament, sobretot perquè per a mi són unes dates especials que estava esperant amb molta il·lusió.

Vaig llegir un dia que la vida no és esperar a que passi la tempesta sinó aprendre a ballar sota la pluja.. potser serà qüestió de començar a fer alguns passos...

15 comentarios:

Striper dijo...

Crec que el millor en aqyiuest moments es que et deixi una abraçada sincera i de tot cor.

Josep dijo...

Benvinguda al club!

Ara comencen les coses bones, t'ho dic de veres.

joanfer dijo...

Sé que és molt fàcil dir-ho des de fora, però intenta pensar, encara que et sàpiga greu, que això ha estat el primer pas per a una nova vida que esdevindrà encara més positiva i amb projectes nous...

Molta sort! ;)

XeXu dijo...

Com tu dius, la crisi ha estat una excusa perfecta. De vegades, pel simple fet de poder dir que estan acomiadant gent per culpa de la crisi, perquè sembla que ho estiguin, quan ja sabem que hi ha sectors que no ho estan. Totes les empreses han de semblar víctimes. I per semblar-ho sacrifiquen gent, persones. És molt trist.

Lamento que t'hagi passat, poca cosa es pot dir ara. Ja que tens un xec, passa el nadal com tu vulguis, i a principi d'any, sant tornem-hi, a tirar currículums, a mirar a internet, i a començar a un lloc nou, que encara que sigui difícil, també aporta nous reptes, aire fresc i motivació. Els començaments solen anar bé si s'hi posa ganes. Molts sort, i bones festes. No te les deixis prendre.

Clidice dijo...

De moment pren-t'ho com unes vacances, tens dret a gaudir de les Festes. No és ni serà fàcil, però segur que te'n surts :)

Jesús M. Tibau dijo...

aquest aforma d'acomiadar és d'una inhumanitat espantosa.
Balla, no t'enfonsis, potser no valen la pena

Tirai dijo...

Buf! Ha de fer molt mal que t'acomiadin així. Em sap greu. Estic segura que aviat aprendràs a ballar sota la pluja! Ànims, noia!

DooMMasteR dijo...

Son uns malparits! Amb 9 anys a darrera com a mínim t'haurien haver deixat acomiadar-te dels companys...

Bé, "pelillos a la mar" tens dos anys d'atur. Dos anys per viure la vida i trovar una nova feina. Estic ben segur que ho aconseguiràs :-)

Anims!

pluja dijo...

Moltes gràcies a tots pels ànims! seguiré els vostres consells i intantaré passar el nadal sense angoixar-me i... any nou.. vida nova! Un petonàs a tots i gràcies!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Em dol llegir aquests post. Jo venia a desitjar-te un bon Nadal, que t'ho desitjo igualment i que duri tot l'any.

Saps? conec una teoria que algú a qui li tinc molt d'apreci sempre la diu. Ara tindrás oportunitats diferents, ara pots aprofitar a canviar coses. Tant de bó

Una abraçada

María Jesús Verdú dijo...

Bonica meva, no sé que dir... De fet, jo per això, fa anys que vaig decidir d'estudiar oposicions... Ara sóc funcionària i gaudeixo d'estabilitat laboral. Em dol molt el que t'ha passat. Et desitjo que aquest any noy et porti una nova feina, una feina que t'agradi i on et trobis a gust. Hem de pensar que tots els canvis són a millor!

- assumpta - dijo...

No són pas maneres de fer les coses, i veig que aquest "estil" s'està imposant massa per tot arreu.
No creguis, també estic ben espantada pel que em pot succeïr en un proper "demà".
Tant de bo que la música i la sort acompanyin els teus nous passos.
Ànims, que diuen que quan la vida ens dona llimones, cal que nosaltres li afegim el sucre.
Sort!!!

Josep dijo...

Aviat farà un mes de l'acomiadament.

Com et trobes? Estàs veient portes obertes?

bajoqueta dijo...

Noia! Que feia dies que no passava per aquí i vaja mala notícia que em trobo...

Espero que estigues una miqueta millor, i encara que el final ha sigut trist, pensa en els bons moments i en tot lo que has aprés. Ja voràs com trobaràs alguna cosa i això quedarà en un mal record i prou.

Ànims!

(intenta buscar la part positiva i fer coses que t'agraden molt i molt!)

Josep dijo...

Has llegit el llibre La crisi del 2010?