martes, 24 de junio de 2008

el tren...


L'estació estava en silenci, només se sentia el batec metàl·lic del tren que estava aturat. Ella va mirar el bitllet que tenia entre les seves mans, un bitllet que feia molt temps que no comprava i que, de fet, s'havia jurat un temps enrera que mai tornaria a adquirir... feia molts dies que el tenia entre les mans i de tant tocar-lo quasi havia perdut el color. Els dubtes i les pors per emprendre aquell viatge li van tornar a la ment, però ja havia pres una decisió. Potser s'estava precipitant, potser s'equivocava.. però ell li havia donat la confiança suficient per tornar a comprar el bitllet. Tenia por d'arribar al destí i que l'estació estigués buida, tornar a sentir el pes de la soledat, de l'abandó... però ell l'esperava. Feia temps que s'havia quedat palplantat a l'estació esperant que ella es decidís, havia suportat el sol, la pluja, la neu i la pedra respectant el seu temps i el seu silenci. Ella hagués volgut agafar el tren abans però la seva por i el seu dolor eren encara massa recents per poder emprendre de nou un altre viatge.

El tren va emetre un xiulet d'avís. Ella va respirar un cop més i es va encaminar cap al tren, que va semblar que li somreia al veure-la pujar les escaletes que portaven al seu vagó.


El viatge es va fer curt i aviat va arribar al seu destí, a la seva estació. Va baixar amb cautela les escales del vagó i el va buscar amb la mirada...



... pero no hi era.


L'estació estava buida i silenciosa.
Feia fred.
Es va asseure en un banc, sola i desorientada...

7 comentarios:

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

He entrat perelnom delteu bloc.

Molt maca l'entrada, molt. i no puc per més que em vingui a la memòria la canço de "Penelope".

Et segueixo llegint.

pluja dijo...

Hola horabaixa! Benvinguda!!
M'alegro que t'hagi agradat el relat. No sé quina és la cançó a la que et refereixes (m'en pots donar algun altre detall?)si t'hi ha fet pensar, m'agradaria escoltar-la!

Striper dijo...

Massa cops no trobem res mes que la buido i no sabem veure a ningu.
Aqui Penelope:

http://es.youtube.com/watch?v=GXGYBybj5qo

Anónimo dijo...

Se suposa que hauriem d'animar a la viatgera però de veritat que no se com piosar-mi. Ara mateix sento una decepció immensa, al començament m'imaginava que ell estaria a l'estació.
La viatgera no hauria de deixar de comprar billets de tren, però això si, amb destins a altres estacions. Estic segura que hi han estacions plenes!!!!!!!!!!!!!!!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Moltes gràcies per la teva visita. espero hagis gaudit tan comjo en la teva.

La cançó de Penelope, la canta Serrat, de ven segur que l'has escoltada. Pots buscar la lletra per internet. Si tens dificultat, m'ho dius.

Veig que l'estriper t'ha fet arribar un enllaç

Acabaré de lleguir-te la resta del teu blog.

Fins aviat.

Anónimo dijo...

És trist pluja... és trist el final, però si no l'esperava no era el seu home... pot ser el temps havia parlat, pot ser ella havia arribat tard, pot ser no li tocava estar amb ell, i si puja al tren de nou i para a la pròxima parada?

pluja dijo...

Striper: la buidor és dura. Moltes gràcies per l'enllaç! ja l'he pogut escoltar!

anònim: gràcies pels ànims! ...amb el que pot costar arribar a comprar un bitllet!

horabaixa: tens raó, havia escoltat abans la cançó però potser no m'havia fixat prou amb la lletra. És una cançó que li queda realment bé al post!

cesc: sí que és trist cesc. Potser el que dius és veritat... queda apuntada la teva recomanació!