les hormones...?

Diuen que a l'estiu les hormones es disparen. Fa calor, el sol brilla, arriben les vacances... la veritat és que no sé si és veritat o no però avui m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai que ara potser té a veure amb això!

Resulta que anava jo per l'autopista, camí de Barcelona, quan he vist que un cotxe s'amorrava al darrera del meu. En un primer moment he pensat "ja està! el fitipaldi de torn que té pressa!". O sigui que m'he apartat i l'he deixat passar, però quan m'ha passat se m'ha posat al davant i m'ha fet un signe d'ok amb la mà (tenia la finestra baixada), al qual no he respost perquè he interpretat com un signe d'agraiment per apartar-me. Acte seguit el tio ha anat frenant fins que m'ha obligat a tornar-lo a avançar. I en el moment en què jo passava pel seu costat he vist (de reüll) que em feia signes. "Passo de mirar" he pensat jo, però no me'l treia del costat. Imagineu-vos l'escena: autopista, tres carrils, i en dos d'ells dos cotxes a 140 en paral·lel. Més d'un es devia pensar que allò era una cursa! Al final, el tio ha pitat i m'he girat a veure què coi volia i quan l'he mirat... m'ha picat l'ullet i se m'ha posat a cantar!

Era un tio de mitjana edat, italià, ben vestit, i atractiu (tot s'ha de dir!), que ha començat a fer el pallasso d'una manera que no he pogut aguantar-me el riure! Us podeu creure que no me l'he tret de sobre durant tooooooot el viatge fins a les rondes de barcelona??? S'ha passat l'estona cantant-me cançons, dient (amb gestos) que era taaaaant guapa, demanant-me el telèfon, suplicant que paressim a una àrea de servei a fer un cafè.... impressionant!!!

No m'havia passat mai una cosa així! En un primer moment he pensat "ja es cansarà" però noi... ha aguantantat fins que ha hagut de sortir per una sortida de la ronda i jo he continuat endavant.

No sé si és que el tio fa això habitualment o simplement les hormones se li han disparat a l'arribar l'estiu!