El nadal..

Ja sé que encara falten dies però amb l'encesa de llums dels carrers i amb lo ràpid que passa el temps, d'aquí a un no res ja estarem a nadal. A mi m'agrada el nadal. Sóc de les poques persones que conec a qui li agrada el nadal. És trist que t'agradin aquests dies de l'any i no ho puguis compartir amb ningú del teu voltant perquè tothom diu que el que vol és "que passin ja d'una vegada les festes"!

Quan veig tanta gent a qui no li agrada el nadal penso, i a mi perquè m'agrada? no és per les compres, ni molt menys! és més, crec que la gent que diu que no li agrada el nadal perquè és un invent consumista crec que no ha entès massa bé el concepte nadal. Compres si vols, si no vols, no tens perquè comprar. El nadal es pot viure de moltes maneres al igual que la nostra vida la podem viure de moltes maneres diferents.

Tornem al tema. Perquè m'agrada el nadal? suposo que perquè em connecta amb la infantesa, amb la innocència, el somriure i la felicitat de quan era petita. Amb la màgia que envolta el món dels nens on hi ha tions, reis i on tot és possible si hi creus. És com retornar a sentir aquesta màgia i aquesta il·lusió que amb els anys malauradament perdem.

Els carrers estan il·luminats i els aparadors decorats amb formes i colors bonics. Fa fred i els dies de l'any en curs s'esgoten. Per nadal el meu petit món, on durant l'any hi ha hagut foscor i dolor, s'il·lumina d'esperança. No sé, m'és difícil d'explicar-ho perquè és un sentiment irracional però és així, i malgrat tot el que m'hagi passat de dolent aquell any, mai m'ha desaparegut aquesta il·lusió pel nadal.

Seré rara, potser sí, però uns dies de màgia i innocència no crec que mai facin mal!!