sábado, 1 de noviembre de 2008

es va decidir..


I finalment... es va decidir.

Es va aixecar del seu lloc de treball i, aprofitant que ell no estava parlant per telèfon en aquell moment, va anar directament cap a ell. Quan ell va veure que ella s'acostava, una vegada més, va abaixar el cap i es va posar a fer feina però ella, aquesta vegada, no li donaria alternativa.

Es va acostar i amb un somiure li va preguntar una qüestió de feina, un problema que possiblement hagués pogut resoldre ella sola però que li servia d'excusa perfecta per establir, per fi, una conversa.

Ell va respondre molt amablement a la seva pregunta i fins i tot es va oferir a enviar-li l'arxiu en qüestió per mail, per la qual cosa li va haver de demanar el seu nom.

Dit això ella va tornar al seu lloc de treball amb una sensació estranya. Se sentia feliç però espantada al mateix temps d'haver fet el pas. Es va asseure pensant si hauria servit per alguna cosa o si, simplement, tot continuaria igual. De sobte, ell va aparèixer per darrera i li va portar l'arxiu imprès. "No em deixava enviar el mail" -li va dir. Aprofitant que estava dret al seu costat ell li va començar a demanar algunes coses de la seva feina i viceversa. Una trucada però va interrompre el moment. Ell va marxar i ella es va quedar atenent el client amb una sensació estranya..

per fi s'havia decidit però... i ara què?

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Doncs ara el temps dirà... el temps i el què hagi de ser...

Striper dijo...

Bé la primera pedra ja esta llençada..

bajoqueta dijo...

oi que emocionant :)

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Mica en mica. deixa que el cor vagi parlant, crec que sempre hem de fer cas als sentiments.

Aixó si, sense perdre la raó.

Una abraçada

Josep B. dijo...

Es pot dir que estem davant del neixemnet d'una bonica història.