martes, 28 de octubre de 2008

Pluja de tardor..


Es va asseure al llit, tot mirant per la finestra. Els arbres es moviem acompassats pel vent que jugava sense parar amb les seves fulles. Moltes d'elles, empeses per l'aire, es deixaven caure suaument i volaven lliures fins anar a parar a terra.

Es va quedar una estona observant aquesta dansa tant bonica que possiblement es celebrava moltes vegades davant els seus ulls que estaven massa ocupats en altres coses per veure-la. Ara tenia temps. La tranquilitat que li donava el no haver de fer res immediat, com sempre, feia que fins i tot el tic tac del rellotge li semblés armoniós.
De cop i volta un copet suau al vidre la va abstreure dels seus pensaments. La mirada es va desviar cap al lloc d'in provenia el soroll i hi va veure una gota d'aigua, que lliscava lentament vidre avall.


Començava a ploure.


Com si la dansa de les fulles i el vent fos la introducció a un espectacle més impactant, la pluja va començar a caure amb més força. Les gotes colpejaven violentament la finestra que veia impotent com aquell vidre transparent quedava inundat per l'aigua. de tant en tant alguna fulla passava amb força per davant de la finestra on, al fons, es podia continuar observant la dansa dels arbres, ara amb més fúria que mai.

Ella ho observava tot des del llit, amb una manteta embolicada als peus i una infusió a les mans. El contrast entre la violència de l'exterior ii al seva calma la feia sentir estranyament tranquila.

La tempesta va durar un quart hora al ritme de les agulles del rellotge i de la seva respiració. Un quart d'hora en el que ella es va deixar endur per aquell espectacle de la naturalesa i es va sentir, per una estona, molt feliç...

8 comentarios:

Cesc dijo...

I és que de vegades hi ha coses que no ho semblen i aporten tanta felicitat en un instant...

Striper dijo...

Petits instants, petites coses que en donen un xic de felicitat i un munt de somriures per l'anima.

DooMMasteR dijo...

Genial aquesta sensació :-)

Puji dijo...

Mmmmmmm... gràcies!

horabaixa dijo...

Hola Pluja d'estiu,

Espectadora privilegiada en un espectacle d'art natural.

La realitat, el dia a dia, si ens fixem, té passatges per admirar.

Avui també ha plogut. I les gotes d'aigua relliscaven per les finestres.........

Una forta abraçada

Maria Jesús dijo...

Al meu blog t'he deixat detalls i premis

pluja dijo...

Cesc: quanta raó que tens! suposo que el secret és intentar gaudir d'aquest instant intensament!

Striper: precisament crec que perquè l'ànima estigui feliç cal alimentar-la amb molts somriures!!

doomaster: oi que sí?!! a veure si en podem viure d'altres!!

Puji: a tu per compartir els meus moments blocaires!!

Horabaixa: i tant que hi ha passatges magnífics al dia a dia, el problema és que a vegades no ens hi fixem!!

Maria jesús: Moltes gràcies guapa!!!!

Helènic Glauc dijo...

M'agrada com escrius. Va bé de tant en tant trobar blogs com aquests refrescants i interessants per a perdre's llegint i llegint...