sábado, 14 de marzo de 2009

resignació...


Resignar-se. Aquesta era una paraula que no suportava. Una cosa era acceptar una situació i a partir d'allí reinventar i tornar a començar però l'altra era resignar-se. Resignar-se tenia un punt de tragèdia, d'impotència consentida, de victimisme.. que no li agradava.

Però aquell dia li havia vingut aquesta paraula a la ment. Al seu voltant parlaven d'enamorament, de les parelles, dels homes que les havien fet somiar.. i a ella li havia vingut aquesta paraula a la ment. I això li va fer mal...

Havia deixat de creure en l'amor? havia perdut la confiança en el gènere masculí? en les relacions de parella? .. ningú no entenia com algú com ella, estava sola. Aparentment podia tenir l'home que vulgués, però en canvi.. no el tenia. "No ha aparegut el teu" dèien les àvies, però ella començava a pensar que potser el seu destí era aquell, que potser havia de fer el seu camí sola.
I la paraula resignació va tornar a aparèixer a la seva ment. I una fiblada va fer encongir el seu cor.

8 comentarios:

Striper dijo...

Resignació si rendir.se mai malgrat a vegades costi. Petons.

bajoqueta dijo...

Hi ha coses amb les quals arribem a la ressignació, però a enamorar-se mai de la vida!

skorbuto dijo...

Tots, tard o d'hora ens hem de resignar davant d'algun fet, així ella s'havia de resignar a estar sola i en algun racó algú s'havia de resignar a l'elecció, potser no encertada, que havia fet temps enllà.

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Crec que a estones és desencís. En aquells moments cap paraula que pensem és agradable. A vegades és insoportable.

Ànims i una abraçada

lali dijo...

Resignar.....parauda dolorosa que hem porta a l´idea de "tragar" i "engollir" .......quin mal trangol.....m´agrada la expresio de acceptacio , que el que comporta el "dansar" amb el que la vida ens porta ......

mil petons

Cesc dijo...

No és deixar de creure o no, simplement et fan mal i necessites cura i temps i tot t'ho ensenya... ànims.

Maria Jesús dijo...

Doncs, sí, pluja, hi ha vegades que et resignes i perds la fe en allò que creus. Però jo crec que sempre s'ha de deixar una finestra oberta a la possibilitat que la situació canviï a millor...

Maria Jesús dijo...

Hola Pluja! Si em fas saber el teu E-mail, t'enviaré una sorpresa. El meu: mjesusvs@gmail.com. Petonets