sábado, 4 de abril de 2009

Moments difícils...


Reinventar-se o morir. És una frase que no sé qui la va dir però que tenia molta raó quan ho va fer. Estem vivint moments difícils. La famosa "crisi" afecta no només a l'economia sinó també a l'ànima. La sensació de por, d'angoixa, de desorientació general, t'envaeeix encara que no vulguis. He estat molt temps intentant que aquesta mena de núvol negre no entrés dins el meu cos però la pell és fina, i les circumstàncies han fet que una alenada d'aquest fum corrosiu, penetrés dins meu.

Fa dies que veig la tempesta a l'horitzó. Uns núvols negres i carregats amenacen amb caure implacables sobre el mar. Malgrat els veia, una part de mi estava segura que no arribarien fins al meu humil vaixell. Però fa pocs dies els núvols van començar a avançar. Puc veure els llamps i sentir els trons i notar a les meves veles el fort vent que s'acosta. He començat a veure com algunes barquetes del meu voltant han sucumbit a la tempesta i s'han enfonsat. He llençat l'àncora i m'he aferrat al màstil pensant que sobreviuria. Un llamp ha caigut a la meva coberta i hi ha fet un forat. He sentit l'aigua gèlida penetrar dins el vaixell i he notat com la fusta s'estremia i cruixia en un intent d'evitar ser engollida pel mar.

En aquest moment, he pensat que si finalment m'enfonsava, potser tindria l'oportunitat de capbussar-me dins el mar i de descobrir-hi coses que fins ara mai havia vist: peixos nous, plantes desconegudes.. qui sap, potser em podria convertir en un submarí i explorar el fons de l'oceà en busca d'altres oportunitats.

Encara no m'he enfonsat, però no sé si el meu vaixell aguantarà la tempesta. El que sí que tinc clar és que si l'aigua m'enfonsa no moriré.. simplement em reinventaré.


10 comentarios:

Striper dijo...

Malgrat tot el que et pugui ploure, aguanta ja veuras com no t'enfonses. Petons.

bajoqueta dijo...

Mai abandones lo barco, com a bon capità que ets de la teua vida :)
Si s'enfonsa sempre pots arribar nedant fins a alguna illa i tornar a començar.

lali dijo...

Voldria transmetret un missatge d´esperança, i dir-te que encara que estiguis a prop d´una tormenta ,no sempre la consequencia es enfonsar-se......perque no deixar-se portar per la ventada i veure per quins camins et porta ?...sempre agrada la sensacio de seguretat que ens envolta ....pero les crisis ens fan descobrir en nosaltre mateixos ,qualitats que de vegades desconeixiem.....


mil petons

Jesús M. Tibau dijo...

sé que potser és poca cosa, però t'envio un petit salvavides en forma d'abraçada

Anónimo dijo...

Diuen que si caus tornes a aixecar-te, no és fàcil, no es passa bé i em sap greu llegir-te i veure com estàs patint, perquè veig que ho fas, però tu saps oi que de totes ens en sortim, que venim a lluitar i que nem fent i tu també faràs perquè simplement ho mereixes.

Carme dijo...

jo aquesta expressio´l´havia sentit dir en : renovar-se o morir, que be a èsser el mateix. i la veritat, si que son uns moments d´ incertesa i la incertesa sempre fa por perque no saps que hi ha despres.. però tu ho dius al final del teu text si el vaixell s´enfonsa, jo no.

DooMMasteR dijo...

Si veus que s'enfonsa, mira d'agafar-te al bagul de les provisions. Amb sort la corrent et portarà a aigues més tranquil.les.

Ara seriossament: Ànims i sort! Si la gent del teu voltant ha caigut, però tu no, és per alguna cosa :-)

DooMMasteR dijo...

Si veus que s'enfonsa, mira d'agafar-te al bagul de les provisions. Amb sort la corrent et portarà a aigues més tranquil.les.

Ara seriossament: Ànims i sort! Si la gent del teu voltant ha caigut, però tu no, és per alguna cosa :-)

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

M'agrada el simil d'aquest escrit.
De les crisis, sempre se'n apren alguna cosa. Només cal voler sortir-se'n d'ella.

Parlo bàsicament de les crisis personals. Son avisos de que hem de canviar alguna cosa. Atrevir-nos costa una mica més.

Sempre podem canviar de vaixell o sortir nadant

Una abraçada

Josep B. dijo...

Ves per on t'envejo, ja voldria jo haver d'enfrontar-me a una tempesta.

Per a mi és més dur haver d'enfrontar-me a un final lent i pausat, impertinentment tranquil, més quan tot em lliga de mans i peus i no puc saltar al buït per aixecar-me entre les ones embravides, no hi han ones, ni tan sols brisa, el vaixell es para lentament.