domingo, 3 de mayo de 2009

enviar a tots..


Va obrir el seu correu electrònic com cada dia. Era com un petit ritual que havia adquirit, sense ni adonar-se, i que ja formava part de la seva rutina diària. Esperava trobar-hi l'spam de cada dia d'una publicació digital que no sabia com s'havia colat al seu correu però que tampoc podia eliminar. Pèrò a la safata d'entrada posava "2 missatges" i en un d'ells va veure aquell nom.

Feia molt temps que havia perdut el contacte amb ell, que havia desaparegut de la seva vida, i d'una forma poc elegant. Per això rebre aquell correu li va sobtar. Però la seva sorpresa es va convertir en decepció quan va veure que era un d'aquells mails que s'envien a tothom. No era la primera vegada que rebia un correu d'aquests per part d'ell. Quan feia alguna cosa, convidava a tothom via mail, inclosa ella.

Perquè ho feia? perquè no l'havia tret de la seva llista de correu electrònic si quan passava pel carrer ni la saludava? Era una cosa que ella no entenia i que li semblava molt hipòcrita.

El mail d'aquell dia però no duia cap més destinatari que ella. Però es veia clarament que era un d'aquells correus que s'envien a tothom perquè era impersonal. Tant fàcil com posar tots els destinataris en una copia oculta perquè ningú veiés als altres i tothom es cregués convidat personalment.

Cap paraula dirigida a ella, cap referència al seu nom, cap "hola com estàs".. una simple invitació.. Calia?

7 comentarios:

Striper dijo...

Es dificil , per que suposo que a vegades tothom a desaparescut inexpicablent...Pero potser es un timid i avergonyit apropament.

Mònica dijo...

Calia fer-se veure.
d'alguna manera.
:)

bajoqueta dijo...

Em recorda una situació de fa temps... Sí que cal que de tant en tant veiem el nostre nom escrit, no?

Maria Jesús dijo...

M'encanta el post. Crec que ets una gran escritora: continua així, bonica! Petons i bona setmana

DooMMasteR dijo...

Jo també crec que pot ser un tímid apropament. Ara la pilota és a la teva teulada...

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Hi ha vegades que l'elegància i l'educació brillen per la seva absència.

De res serveix contactar via mail, si després ningú no és capaç de fer-ho personalment.

Aquesta és la part que critico de les tecnologies.

Entenc el teu enoig.

Anims !!!!

Anna i Lluís dijo...

doncs no, no calia. :) molt bo l'escrit guapa!