domingo, 24 de mayo de 2009

parlem poc...


Avui he pujat a un taxi. Anava tard, una cosa habitual en mi, i m'he decidit regalar-me un viatge tranquil i còmode amb taxi. A vegades els taxistes xerren amb tu però d'altres no, és d'aquelles situacions en les que, depen del dia i el moment, poden ser molt plaents o convertir el trajecte en un viatge incòmode.

El taxista d'avui tenia ganes de xerrar i a mi no em desagradava la idea d'escoltar. He pensat que possiblement parlaria del temps, de futbol o, essent una mica més agoserat, de política. Però no. Ha començat a parlar-me de la vida, amb una visió del món molt pròxima a la meva i amb unes idees francament interessants.

I mentre l'escoltava, he pensat en la quantitat de gent que hi ha pel món que vivim, sentim i pensem les coses d'una manera molt semblant i que, no ens coneixem. Quan a vegades tens la sensació de ser l'únic que veu les coses d'una manera apareix una persona, en forma de taxista, que et demostra que no és així, que no estàs sol, que hi ha més gent que pensa com tu.

Molts dies quan llegeixo la premsa em ve al cap la frase de la Mafalda ("paren el mundo, que yo me bajo"), però la xerrada en el curt trajecte d'avui m'ha fet sentir que, potser, si aturessim el món, em sorprendria de la quantitat de gent que baixaria al meu costat. Potser si parlessim més amb la gent que tenim al voltant, decobriríem que som més dels que ens pensem!

7 comentarios:

Anna i Lluís dijo...

oi tat que si!! totalment d'acord, si parlessim més, com els avis, ens entendriem millor. situacions d'ascensor, sempre es parla del temps, típic: ai, quina calor.. en comptes de de dir una altre cosa en relació a nosaltres.. som una societat molt tancada.

Striper dijo...

Per desgracia de vegades parlem poc de la vida.

Mònica dijo...

Si tens rao, me trobat en una situacio semblant.
Quan em pensava que era l'unica que tenia una visio de la meva situacio diferent vaig coneixe a una persona magnifica que em va ensenyar que no soc la unica que pensa aixins.
:)

lali dijo...

Si aconseguisim "parar el mon" com Mafalda diu, amb tota probabilitat el mon quedaria bastant vuit.......i a l´andana de ben segur et trobaries amb vells amics, companys de feina, veins........i taxistes!!!!!


milpetons

Maria Jesús dijo...

Doncs sí, parlem poc perquè ens aillem dins del nostre món i perquè moltes vegades no volem ni escoltar allò que l'altre necessita dir-nos.

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Et faré una pregunta. Per qué creus que entro al teu blog?

Compartim més del que creus. El que passa es que sovint ens fa por reconeixer. I encara ens fa més por donar-nos a coneixer.

Aquesta és la mancança que li trobo a aixó del blog. Que només quedi en l'aparença.

Des de fa un temps, estic perdent moltes pors, i, saps, em sento millor que mai.

Una abraçada, des d'el mon aturat.

Maria Jesús dijo...

Tens regals al meu blog