miércoles, 2 de diciembre de 2009

calidesa...


"....agafa els llumins i encen la última espelma del menjador. Es mira la taula parada i les petites flames que il·luminen la sala i somriu. L'ambient és càlid, agradable.. com ell.. Dóna un cop d'ull a la cuina i s'assegura que tot està en ordre i a punt per acabar de fer els últims retocs al sopar quan ell arribi, i s'asseu al sofà per esperar-lo. A fora fa fred però casa seva és un oasi de comfort i calidesa. S'ha posat roba còmode però sense oblidar aquell jersei amb les espatlles descobertes que a ell tan li agrada... Sona el timbre.S'aixeca d'un salt i va a obrir la porta. Contesta per l'interfono i ell li torna la salutació amb una rialla. L'estona de pujar amb l'ascensor se li fa eterna...Finalment arriba al replà, s'obre la porta, i ell apareix amb un somriure irresistible i uns ulls brillants d'emoció. Ella sent com tot el seu cos reacciona a la seva presència i s'estremeix quan ell l'abraça amb força. És tard, l'endemà s'ha de treballar.. però el temps s'atura en aquell precís instant, en el precís moment en el que els seus llavis es troben..."

6 comentarios:

Sergi dijo...

Ostres, quin escrit més maco. I més maco devia ser viure-ho!

Striper dijo...

Calidesa que crenmara al foc de la pasio.

M. J. Verdú dijo...

La llum de l'espelma ens obre a la màgia i el teu escrit, també: preciós!

bajoqueta dijo...

:):):)

horabaixa dijo...

........continuará.....

Una abraçada

DooMMasteR dijo...

Una nit que comença així de bé justifica arribar tard a la feina al dia següent ;)
Molt bonic el text!