martes, 23 de marzo de 2010

la via del tren...


Ahir estava trista i vaig mirar una pel·lícula que m'agrada especialment i que, cada vegada que la veig, hi trobo coses noves. És Bajo el sol de la Toscana amb una genial Diane Lane de protagonista.

Mirava la pel·lícula (amb el cleenex al costat) quan un dels personatges va dir una frase que segur que jo ja havia sentit les altres vegades que havia vist el film però em va cridar especialment l'atenció. Pels qui no hagueu vist la pel·lícula, la protagonista s'ha separat de forma molt dramàtica i agafa una casa a la Toscana a on viu el procés de separació al costat de les persones que coneix allà (molt entranyables). L'escena en concret que em va emocionar és quan ella, desesperada perquè creu que no trobarà cap persona amb qui compartir la vida i la casa que ha comprat, parla amb un amic i ell li diu : en un poble dels Alps, van construir una via de tren per unir dos pobles que eren veïns, però ho van fer quan encara no hi havia tren. Van construir la via amb l'esperança que un dia hi passaria el tren.

És una metàfora, evidentment, que anima a la protagonista a seguir treballant amb la casa, reformant-la i arreglant-la sense perdre l'esperança que algun dia arribarà algú amb qui compartir-la.

Em va agradar molt l'escena i ara, quan estic més trista del normal, penso en la via , consruint-se a poc a poc però fermament a l'espera que algun dia... hi passi un tren.

6 comentarios:

Xitus dijo...

És una metàfora preciosa :)

Albert B. i R. dijo...

El primer pas ja està fet. Perquè hi passi el tren cal paciència, treball i alhora ànims. Quan menys un t'ho esperes el tren passa... i llavors és qüestió de pujar-hi!

XeXu dijo...

Doncs és una bona metàfora, i un bon ensenyament. No hem de defallir mai. A més, els trens són imprevisibles!

DooMMasteR dijo...

Que bonic i que sentit, pluja :-)

Segueix preparant la via que de ben segur que aviat pararà un tren, i segur que no serà un rodalies ;-)

Clidice dijo...

no sé si una via, però que el que cal és reconstruir-se una mateixa això segur :) una abraçada :)

lali dijo...

He vist la peli .....bufff , no puc dir quants cops...., cada detall, cada frase, ...tot te un sentit....espero i dessitjo que la teva "via de tren" segueixi endavant, pero ademes de desitjar que pasi el tran....tambe disfruta amb la construccio....es a dir, amb tot el que et trobaras mentre construeixis el cami...anims i no desesperis.

mil petons