viernes, 26 de marzo de 2010

Parlar...


No crec en les casualitats, ja ho he dit més d'una vegada. Tot i que a vegades, quan passo per un mal moment, oblido aquesta creença. Però quan això em succeeix, curiosament em passa alguna cosa que em fa recordar aquesta premisa. I és el que m'ha passat avui.

"Casualment" m'ha caigut a les mans la contraportada de la vanguardia d'avui en la que hi havia una entrevista a Luis Rojas Marcos (el psiquiatra). Us la recomano.

Parlava sobre els moments durs que passen les persones a la seva vida i com afrontar-los. Partint d'aquí ha dit una frase que m'ha agradat especialment: "si tens amics, estàs salvat". I després, ha disertat sobre la necessitat de parlar, de comunicar-se, de poder expressar verbalment el que un sent.

I crec que té molta raó. Posar en paraules allò que sents, allò que et fa mal, aquells sentiments que et generen dolor, ajuda a exterioritzar-los, entendre'ls i superar-los.

Una entrevista adient pel moment que estic passant, que m'ha caigut a les mans... casualment.

3 comentarios:

XeXu dijo...

I tant, parlar les coses sempre va bé, o escriure-les en un blog! Quan expliques a algú el que et passa hi vas pensant, i a poc que l'altre faci les preguntes adients, segur que arribes a conclusions que no pensaves. I això és bo, és clar. Donar massa voltes sobre les coses acaba sent cansat, però donar-ne només unes quantes sol anar bé.

Xitus dijo...

El que diu en xexu és cert, donar-hi les voltes més o menys justes és necessari. Els extrems no són bons, ni reprimir-ho i no donar-n'hi cap ni sobreobsessionar-se.
Respecte el que diu l'article que comentes en el post, realment és fonamental tenir amics. Jo personalment em vaig tancar molt en parella i els dos ens vam tancar en això. No és bo...I si no, tot acaba petant. És bo confiar en un mateix i tenir gent en qui confiar.

María Jesús Verdú dijo...

El millor és treure-ho tot i així descarreguem. Espero que estiguis bé, bonica