martes, 15 de junio de 2010

la culpabilitat...


La culpabilitat és un problema. Com a mínim per a mi. Hi ha persones que no se senten mai culpables i altres que tenim tendència a sentir-nos-hi.

Algú et fa mal, tu perdones i oblides però continues la teva vida (què has de fer si no?), la persona despareix però reapareix al cap del temps intentant ocupar el lloc que va abandonar temps enrere. Tu, amb tot el teu dret, li dius que el tren ha passat i que la teva vida discórre per un camí diferent. L'altre s'enfada i tu.. et sents culpable!

No sé si és l'educació que de petites ens han inculcat, allò de no fer mal als altres, de parar l'altra galta, etc... no sé si és la capacitat exagerada d'empatia que fa que sàpigues com se sent l'altre i et sentis malament per ser la "font" del seu disgust, o no sé què és exactament el que ho provoca.. però em sento culpable i em sap greu sentir-m'hi, perquè crec que no hauria de ser així.
Em considero bona persona però a vegades penso que aquest rol que m'he imposat a mi mateixa em perjudica a l'hora de defensar els meus drets i interessos davant aquells que no tenen escrúpols en trepitjar-los o fer-los anar cap al seu terreny. Sé entomar més les desgràcies que no sentir que les he provocat.


6 comentarios:

joanfer dijo...

Pluja, hem sento absolutament indentificat amb tu. Mentre et llegia semblava que parlaves de mi mateix. Malauradament estic com tu... i no et puc ajudar, però sí donar-te molts, molts ànims! ;)
Petons.

Unknown dijo...

Aix! Pluja! No sé què dir-te. La vida dóna moltes voltes.
Mira, fa poc vaig "rebutjar" a una persona. Em vaig sentir malament, l'endemà vaig adonar-me (pel que em va dir) que no s'ho havia pres tan malament com em pensava. Em vaig sentir millor. De vegades, no es pot tornar a allò on t'eres amb aquella persona, de vegades, la relació fins i tot, pot millorar després d'una "emprenyada"... No sé, però no et sentis culpable (fàcil de dir que no de fer) si vas dir el que senties, sinó vas fer veure una cosa que no era i si vas dir-ho de la millor manera possible (si és que hi ha una bona manera). Perdona, el rotllo de comentari que no sé fins a quin punt té a veure amb el teu post. És que aquest post teu m'ha fet pensar, ben bé, amb 4 persones diferents i amb totes la relació o no-relació és diferent.

Sergi dijo...

No crec que hi hagi ningú que es senti bé sent culpable de la desgràcia d'un altre. Els més egoistes deuen sentir indiferència, però generalment tenim un mal sentiment. El que no podem fer és que aquesta culpabilitat ens faci estar pitjor que el mal que hem provocat. A poc que ens estimem la persona a la que hem fet mal, haurem de mantenir la posició i guardar-nos el nostre malestar per no quedar nosaltres com els que patim, per sobre del ferit. No sé si m'explico, però la culpabilitat que sentim no ha de ser mai pitjor que el mal que fem.

Striper dijo...

Una bona reflexio jo me identifico anb tu no se potser es problema de inseguretat.

Clidice dijo...

jo vaig aprendre a no sentir-me culpable, la culpa és un sentiment imposat per un tipus de religió i societat que ens anorrea com a persones. Sóc responsable dels meus actes i n'accepto les conseqüències i procuro ser coherent i no fer mal a ningú, però la realitat s'imposa i si no vull una cosa, fingir el contrari per no sentir-me malament és un error. Al cap i a la fi tu ets l'únic ésser amb el que hauràs de conviure del principi al final, només faltaria que et maltractessis! ;)

DooMMasteR dijo...

Hauriem de fer més el que diu en Clidice... A mi em passa com a tu, i alguna vegada s'han aprofitat.