domingo, 23 de marzo de 2008

Les casualitats...




Avui he pensat en escriure sobre les "casualitats". Observareu que escric la paraula entre cometes perquè, si haig de ser sincera (ja que hi som posats!) no hi crec en les "casualitats".


D'entrada sapiguem com defineix el diccionari un fet casual:


"Que s'esdevé per atzar, sense ésser previst o esperat"


Amb la part que diu no és previst o esperat hi estic d'acord però això que esdevingui per atzar ja és més discutible. Normalment no ens hi parem a pensar però, intenteu recordar algunes de les "casualitats" de la vostra vida. Van passar perquè sí? es van quedar com una simple casualitat?
No vull entrar en una discussió sobre el perquè a certa gent li passen coses o quin motiu final tenen aquestes "casualitats", només vull dir que en el meu cas mai han estat perquè sí. Quan miro enrere veig que el camí que he anat fent està ple de "casualitats" que han marcat els meus passos. Això sí, hi he hagut de parar atenció. Una topada que "casualment" et porta a conèixer una persona, una trucada que "casualment" et recorda allò que havies de fer i havies oblidat, una persona amb qui ahir pensaves i que "casualment" avui t'has trobat al carrer... no sé, penseu-hi.. potser hi trobareu alguna explicació, "casualment"....!!

8 comentarios:

nyC dijo...

Veig que això de les casualitats ens té ben agafats, eh?
Mira, ja saps que en un principi jo era dels que sí creien en les casualitats, però la veritat és que mai m'hi havia parat a pensar-hi.
El fet és que des que certa persona m'hi ha fet reflexionar, potser ho penso diferent. Dic potser perquè no ho acabo de veure del tot clar, encara.
Pluja, estàs segura que no hi ha casualitats? Així ets de les que hauria de pensar que tots ja estem predestinats al que sigui? Perquè això jo no ho vull pas creure! Jo vull fer el meu camí junt amb els que estan al meu costat, sense que res ni ningú ens hi posi cap impediment!!!
Apa doncs, fins aqui el meu comentari d'avui!
Adéu, Pluja!

pluja dijo...

vaja nyC! has llançat una pregunta digna d'un altre post!jajaja! En fi, crec que hem vingut aquí a aprendre i, per fer-ho, ens anem trobant coses al llarg del nostre camí, coses que no hem escollit nosaltres però que tenim la opció d'agafar o descartar segons vulguem. Crec que tenim part important de responsabilitat en el que ens passa en aquesta vida però no tot està a les nostres mans!
Apa! sembla un nou post això! jaja!

Anónimo dijo...

Aix, les casualitats... jo tampoc acabo de creure que tot siguin casualitats, segurament hi ha un perquè a tot el que ens passa, encara que moltes vegades no el sapiguem veure.
El destí, doncs no hi crec gens ni mica... tenim mooolta part de responsabilitat en el que fem o deixem de fer, i a partir dels nostres actes anem forjant la nostra vida.
Una gran reflexió, sí senyora!

pluja dijo...

Gràcies anònim! estic totalment d'acord amb el teu comentari.

Striper dijo...

La vida tot es pot esplicar a traves de les casualitatas potser es el cami que tenim escrit, potser es que la vida es imprevisible.

rosa dijo...

el destí el teni escrit, les casualitats hi soón perquè hem de fer quelcom i és la única manera d'apropar-nos a allò que ens està escrit.

pluja dijo...

Bonic dilema striper, en tot cas estic d'acord que si mirem enrera podem explicar moooltes coses a través de les casualitats

Entenc doncs Rosa que tampoc creus que siguin "casualitats" del tot! hi estic d'acord!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Creus que he caigut per aquí per casualitat? o potser per "causalitat"?