domingo, 18 de mayo de 2008

aix.. el temps!



Fa molts dies que no he pogut escriure cap post. Si us dic que no m'he pogut posar davant l'ordinador (més que per treballar) us ho creureu? doncs feu-ho, perquè és veritat!
Els meus nivells d'stress han arribat a tal punt que el metge em volia fer una baixa forçada! Bé, al final ho vaig solucionar (negociant amb ell i la family) fent festa tres dies i marxant per desconectar, però vaja, la solució no crec que sigui aquesta!
De fet, tots tenim la vida que ens muntem, vull dir que suposo que no puc culpar a ningú més que a mi mateixa de portar una vida tant absolutament plena de coses. El problema és, com trobar un terme mig? si a mi em tanqueu a casa una setmana seguida em sembla que em moriré! Tampoc puc viure sense els meus amics (ni el telèfon mòbil!!), m'encanta fer coses diferents (inclou el fet de treballar en llocs diferents) i no sé dir no a una proposta deshonesta!! (ep!! em refereixo a un sopar o qualsevol activitat que després implica anar a dormir tard!)
En fi, que no sé per on començar a replantejar la meva vida perquè també és veritat que haig d'aturar el ritme que porto o acabaré malment!!

Bé, d'entrada intentaré no estar absent tant de temps del bloc!


10 comentarios:

Anónimo dijo...

Ieps! Me'n alegro que hagis tornat de nou! Entenc molt bé el que dius, jo estava igual fins que vaig dir fins aquí... però sembla que l'estrés del treball el portis a casa... i no pots parar oi? però pensa en tu i la teva salut, pensa que si no disfrutes de les teves coses no estaràs bé perquè això dóna vida, o sigui disfruta del treball i de propostes deshonesctes com les que dius, però intenta dormir a les teves hores, no treballar més del compte... sempre hi ha moments en que es necessiten grans esforços però de vida només n'hi ha una eh... bé semblo un iaio no volia ficar-me on no em demanen! uns dies per tu van bé fes escapadetes!

Striper dijo...

Ho sento pero jo demano que fem per ena dormir tard o al menys per adormir-nos tard? Be soc de els que porten una activitat frenetica i aixo malgrat et porti sastifacions. tambe pasa factura..

DooMMasteR dijo...

S'ha d'equilibrar la balança entre la vida laboral i el lleure, si no apareix l'estress. Prent'ho amb calma :-)

Per a quant un deshonet soparet blocaire? ;-)

Bentornada!

pluja dijo...

Cesc: no sembles un iaio!jaja! tens tota la raó amb el que dius. Lo més trist és que ens adonem que no podem seguir així quan fotem un pet com una glà! suposo que serà qüestió de rumiar el tema seriosament!

Striper: quan treballes la tira d'hores al dia, la nit és l'únic espai que et queda per compartir amb la gent (amics, familia, parelles...) o per fer el que hagis de fer tu sol. És el moment en el que "vius"! com dir que no a això?

Doomaster: per molt que m'aixequi a quarts de 6 del matí cada dia, no diré que no a un soparet blocaire! jajaja!

Anna dijo...

ei!!! quants dies!! molts ànims per aquesta vida d'estress que portes i afluixaaa, ves a nedar o a córrer.. t'anirà bé per alliberar tensions..!! petons!!
Anna

David JB dijo...

És que l'estrès és molt dolent. Jo en vaig patir una mica fa un temps, i es passa malament.

A veure si et pots relaxar una miqueta.

Anónimo dijo...

Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!

M. J. Verdú dijo...

L'estrès ens assetja a tots i quan és elevat ens bloqueja. Hem de fer un esforç per vencer-lo. Continua escrivint tan bé

pluja dijo...

Anna i lluís: ho intento! de veritat! crec que la idea de nedar és bona! fa temps que no hi vaig.

David: gràcies david! ja saps el pa que s'hi dóna doncs!

ebp: tens raó, tot i que sempre he pensat que, per sort, de trens en passen molts!

maria jesús: moltes gràcies! ho estic intentant!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Tens tota la raó. Però saps, a vegades, fem tantes coses, per fugir. D'altres, per cercar.

Sempre, sempre s'ha de fer amb certa mesura. Els demes no canvien, nomès podem, agafar-ho tot diferent nosaltres mateixos.

Espero que t'en surtis. I sobretot, disfruta. Sense por.