jueves, 24 de abril de 2008

les maletes...

Va mirar les maletes al costat de la porta. Semblava talment que havia tornat de viatge.. havia tornat, sí, però no d'un viatge. Bé, potser sí... de fet havia fet un viatge de fugida. Una fugida d'aquella situació que tant la superava, una fugida del dolor que sentia, de la por, de la soledat... Però ara havia tornat. La casa era la mateixa, les coses estaven com ella les havia deixat. Havia passat dies redecorant aquell espai que abans compartia i que ara ja només era seu. L'havia canviat, pintat i remodelat però no havia estat capaç fins aquell moment de quedar-s'hi, de tornar-hi a viure...ara sola. I és que hi havia una cosa que no es podia eliminar amb una simple capa de pintura... els records.

Un calaix buit... un armari on hi sobrava espai... la simple olor de les tovalloles... mil coses li feien venir a la ment sensacions i pensaments que preferia oblidar. Potser per això, malgrat haver canviat la "cara" del pis, no hi havia pogut tornar a viure. El llit ara era tant gran i fred! Fins i tot el sofà semblava trist i la nevera més grossa de l'habitual.
Va mirar les maletes al costat de la porta. El sentiment de tristesa que des de feia mesos l'acompanyava va intentar sortir en forma de llàgrimes, però en aquell precís instant en el que els seus ulls començaven a humitejar-se, una llum d'esperança va sorgir de molt endins i va aturar el plor. Una sensació de tranquilitat la va envair. De cop, aquella llum li va fer veure l'espai de forma diferent, un espai que l'acollia i que formava part d'ella mateixa, malgrat hi haguessin records dolorosos, un espai que li demanava omplir-se de nova energia i de sensacions agradables, un espai que podria i volia convertir en seu...

Va mirar les maletes al costat de la porta... havia arribat l'hora de desfer-les.
(He estat uns parell de dies absent del bloc... havia de desfer maletes!)

5 comentarios:

Striper dijo...

I al final has aconseguit fer-te una nova ilusio doncs endevant.

Cesc dijo...

Uf... sé que es pot sentir, com es pot enfrontar i la de coses que no surten... la vida continua i les maletes no podien quedar-se sempre tancades oi... desaprèixer un parell de dies a canvi de tota una vida no té preu dirien als anuncis :) cuida't :)

Joana dijo...

De vegades fugir és bó, si després tornes i continues.

DooMMasteR dijo...

Felicitats per la enpenta :-)
Ànims!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Preciós !!!!, no puc dir res més.

El final m'has fet esborronar.