domingo, 13 de julio de 2008

avui fa un any...




Avui fa un any que el món en el que jo vivia es va enfonsar. Avui fa un any que estava asseguda a punt de dinar quan una frase em va canviar la vida. Avui fa un any que ell, de cop i volta, va marxar, sense més explicació. Els anys de convivència, els plans de futur, els projectes... tot va desaparèixer en un tancar i obrir d'ulls, sense que jo pogués dir ni fer res. Va desaparèixer en 24 hores i mai més en vaig saber res.
Avui fa un any però... sembla que hagi passat tant temps! Vaig caure en un pou, vaig deixar de sentir, vaig pensar que mai més m'en sortiria... no dormia, no menjava, no pensava.. l'estat catatònic del primer moment va donar lloc a la desesperació, després va venir el dolor més profund i la tristesa més fosca... però malgrat la sensació que jo estava immòbil mentre el món continuava girant, també va girar per a mi. Vaig forçar-me a menjar, a parlar, a treballar, a sortir.. i de mica en mica vaig tornar a somriure, un somriure trist però somriure al cap i a la fi. El meu entorn (família i amics) va fer un esforç sobrehumà per ajudar-me a sortir del pou i mai els ho podré agrair prou! I així van anar passant els dies fins que avui ha fet un any.

Ha fet un any i m'he adonat que ja no sento tristesa ni dolor, que el meu somriure és sincer, que tinc ganes de viure i de disfrutar de cada dia que comença, que ja no sóc la mateixa..
Avui fa un any que vaig morir per tornar a néixer, es va acabar el camí que tenia al davant i vaig haver d'agafar una dreçera. Durant aquest temps he donat moltes voltes, les caminades m'han fet més forta, la por m'ha tornat més valenta, la incertesa m'ha fet acabar confiant.. i finalment, avui, he trobat un nou camí , he deixat enrera la motxilla plena de pedres que duia a l'esquena i que m'impedia caminar.. em sento lleugera i amb forces per tornar a caminar endavant...

6 comentarios:

Striper dijo...

De tot es pot ensortir un , a vegades costa pero sempre millor mirar endevant.

Cesc dijo...

Saps, t'admiro, dius que no sents dolor, no és pas tasca fàcil fer-ho en un any... ets forta oi què ho saps? doncs continua lluitant, a la vida hi ha molts entrebancs però res com agafar la força que de vegades guardem, continua lluitant :) una abraçada!

Puji dijo...

Endavant!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Felicitats !!!!!!

T'ho desitjo de tot cor.

Poc puc dir-te que no sàpigues. Tens tota la vida per endavant, la teva vida.... disfrutala.

Un petó

pluja dijo...

Striper: si noi, no sé perquè costa mirar endavant! suposo que visualitzar un camí que encara està per escriure sempre fa una mica de por.

cesc: la veritat és que no m'havia considerat mai forta però és cert que he vist que puc ser-ho molt més del que em pensava!

Puji: moltes gràcies!

Horabaixa: moltes vegades caiem en l'error de viure la vida dels o per als altres i ens oblidem de la nostra!

Dani R. dijo...

Cada dia que passo en aquest planeta em demostra que la capacitat de "tirar endavant" de l'esser humà no té límits.

Una abraçada