miércoles, 30 de julio de 2008

el temps... passa?


Avui he estat parlant amb una persona sobre el temps. Uff! quin concepte! què entenem per "temps"?
"és allò que tot ho cura", diuen alguns
"és allò que passa volant", diuen altres
"és allò que no podem aturar"...

Suposo que cadascú pot donar moltes definicions a la paraula "temps", però el cert és que massa sovint marca la nostra vida. Medim el que fem i el que no podem fer en funció d'ell, i això a vegades és un error. Quantes vegades no hem dit "ho faria però no tinc temps!" o "això temps enrere ho hagués pogut fer però ara.. ja m'ha passat el temps!"
La nostra societat es regeix pel rellotge (heu provat mai d'estar un dia sense ell?). Ens llevem quan el rellotge ho marca, mengem quan és "hora", fem les coses en funció del "temps" que tenim... I en un model de societat on tot ha de ser instantani i ràpid això ens fa perdre molts moments importants, interessants o simplement màgics.

Les funcions més bàsiques com per exemple menjar, dormir o caminar van marcades pel temps establert. Si has d'anar a treballar t'has d'aixecar a certa hora (tinguis més o menys son), si tens x temps per dinar ho has de fer llavors (tinguis més o menys gana), quan vas pel carrer camines en funció del temps que tens per arribar a lloc (estiguis més o menys cansat). I ja no parlem de fer coses que a un li agradin. En general reservem poc espai a fer allò que ens agrada, a descobrir què ens omple, entre d'altres coses perquè fer això requereix aturar el "temps" i escoltar-se un mateix. Dedicar temps a regar una planta, a mirar un paisatge o a caminar i respirar amb calma és una pèrdua de "temps" i... el temps passa. Aquesta crec que és la consigna que tenim més interioritzada i que ens fa més mal. El temps passa, per tant, correm! aprofitem-lo! ràpid que fuig!

I això fa que no ens prenguem la vida amb calma, tranquilitat, dediquem l'estona que vulguem realment a fer les coses. Tinc una gran amiga que sempre diu "jo vaig lenta.. ja arribo a fer les coses però uns anys més tard que la resta" i jo sempre li responc "vas lenta? no, vas al teu ritme". Sembla que tothom hagi de seguir sempre el mateix ritme, que tothom hagi d'anar a l'hora, faci les coses al mateix "temps"... si tens 40 anys ja no és hora d'estudiar.. si en tens 60 ja no és hora d'enamorar-se..
El temps passa, sí però precisament per això aprofitar-lo vol dir gaudir plenament del moment present, dedicant a allò que fem tota l'estona que ens sigui necessària. Crec que només prenent-nos i marcant el nostre propi "temps" viurem plenament la vida!

11 comentarios:

DooMMasteR dijo...

Que d'acord que arribo a estar amb tu. Anem massa escopetejats.

Striper dijo...

Sobre el temps tot esrelatiu , pero el temps empleat en llegir aquest post ha sigut util i precios.

Puji dijo...

D'acord amb tot. Però a vegades costa tant...

bajoqueta dijo...

Lo millor és aprofitar a no mirar el rellotge. És difícil amb la vida que portem, però no impossible.

Cesc dijo...

Saps, jo de egades necessito que el temps em parli i em calmi...

pluja dijo...

Doomaster: si noi! a vegades hauríem de frenar una mica!
striper: moltes gràcies!
puji:i tant que costa! però amb esforç tot es pot fer!
bajoqueta:estic d'acord! difícil però no impossible
cesc: doncs és un gran exercici! escoltar-lo sempre és positiu

Maria Jesús dijo...

Al meu blog t'he deixat un regalet i unes flors

Maria Jesús dijo...

Jo fa temps que intento viure la vida amb més calma, com si fos un regal i en la mesura del possible, fer allò que més m'agrada: escriure, meditar, estar amb la meva parella, treballar a l'administració (m'encanta), somriure lo màxim possible,... i en tot allò que no depén de mi, em repeteixo que passarà i que vindran temps millors. M'alegra que t'hagis penjat els meus regals. Al teu blog m'hi trobo molt a gust.

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Em dediques una mica del teu temps?

Farà quatre anys que em vaig treure el rellotge del canyell. Amb això vull dir que el temps per a mi, ha passat a un lloc diferent.

També me'n falta, i tant, però vull viure diferent.

Crec que la frase "no tinc temps" la fem servir d'excusa.

I em despedeixo amb una frase d'una cançó que es molt coneguda:
"as time goes by"

Busca temps per fer allò que realment t'agrada. Segur que el trobaràs. I no perdis el temps en tenir contents als altres. Creume

Maria Jesús dijo...

Et deixo una abraçada ben forta

pluja dijo...

horabaixa: i tant que et puc dedicar temps, tot el que faci falta! Tens raó, aprendre a trobar temps per les coses que t'agraden és molt important!!!

Maria Jesús: gràcies per l'abraçada i els regals. M'agrada que et sentis a gust al meu bloc, és casa vostra!!