domingo, 20 de julio de 2008

l'edat...


Ahir vaig tenir una conversa molt interessant amb una amiga de la família. És una dona atlètica, amb un cos musculós i pell morena, mirada viva i amb una personalitat alegre i activa. Té 60 anys, però ningú ho diria. És una dona que s'ha dedicat tota la vida a l'esport i és entrenadora professional. Però ara té una crisi. Una crisi pel fet d'haver complert 60 anys. Ella em deia que té problemes per acceptar aquesta edat perquè, socialment, sembla que tenir 60 anys implica fer o ser de determinada manera que ella no és. La roba, les aficions.. tot el que ella és no quadra amb el que li "tocaria" per edat. I això em va fer reflexionar sobre el concepte social de l'edat. Encara que no ens agradi, la societat ens marca les coses que "toquen" a cada edat. Si t'acostes o has arribat als 30 ja "has" de tenir parella estable, si ja t'has casat ja "toca" tenir fills. Això en els pobles petits passa encara amb més força. I per molt que intentis que no t'afecti, quan veus totes les companyes d'institut casades i amb dos fills i la veïna del quart et pregunta (per enèssima vegada) "i tu què nena? encara no tens home, ara ja fa un temps que vas deixar l'altre no?" què voleu que us digui, agobia bastant! Conec qui ha acabat sucumbint a aquesta pressió i s'ha casat amb algú a qui realment no estimava i ha acabat lamentant l'error. Fer el que "toca" a vegades és la sortida fàcil. Anar contracorrent no és tant senzill però crec, fermament, que és molt més honest amb un mateix i que, a la llarga, aporta molts més beneficis!

6 comentarios:

Striper dijo...

Tot aixo canvia a marxes forçades la joventut s'allarga molts anys, i la vida amb ella. i l'amor.i temps de gaudir-ho.

Maria Jesús dijo...

Jo també crec que la societat determina el que hem de fer o sentir en funció de l'edat i no hi estic d'acord, jo em sento molt més jove, amb més vida, energia i ganes de viure que fa uns anys. Suposo que la veritable edat la tenim al nostre interior, a l'ànima i el que pensi la gent no ens ha d'importar. Però això no sempre és fàcil...

Cesc dijo...

Uf els humans tenim moltes fases com a estranyes i sí... als 30 ho has de tenir tot fet, però no és fàcil, jo penso en què m'acosto més als 30 que als 25 i dic uf no tinc res del que la gent es pensa que tindria que tenir, però tranquil·lament pluja, temps al temps i a fer el teu camí... i saps?

Cesc dijo...

el que deia res que tu facis la teva i no pensis en el q diguin i ànims!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

M'encantaria conèixer a aquesta dona familia teva. Jo no tinc la seva edat, però molt del que dius ho crec.

Hi ha l'edat cronologica i la vital. La resta son els prejudicis de la gent.

Amb els anys perds joventut, es posible, però no perds altres coses que potser valores molt més.

Tema molt curiós aquest, molt.

Ditxoses etiquetes

bajoqueta dijo...

És un desastre això de posar etiquetes a cada edat. La satisfacció més gran és saltar-se les normes establertes e intentar viure al marge de la llei :)
Encara que de vegades costa.