viernes, 8 de agosto de 2008

la música vs el silenci...



Avui he estat parlant amb una persona que em deia que no sap viure sense música. M'explico. Quan arriba a casa el primer que fa és encendre la radio, si surt al carrer no sap anar sense l'mp3, i ja diem a l'hora d'anar córrer (sense música no hi pot anar). I això m'ha fet pensar que és veritat, que hi ha molta gent que no sap estar en silenci. O bé és la música, o la tele.. qualsevol cosa que faci soroll, que ompli, que acompanyi.. i jo penso. Aquesta impossibilitat d'estar en silenci amaga un pànic a estar amb un mateix? a escoltar-se a ell? a estar sol?

No sé, és una pregunta que llenço. Què en penseu?

8 comentarios:

Striper dijo...

Mes que panic dificultat per concentrar-se en un mateix.

bajoqueta dijo...

Jo disfruto més del silenci, si és que es pot dir silenci a la xiqueta dels veïns que no para de cridar, al soroll dels cotxes del nostre carrer que no paren de pitar per què se molestes uns als altres, o la música dels veïns que sembla que estan a una discoteca. Quan escolto música és per poder relaxar-me, encara que ho faig a sovint hi ha dies que puc viure sense. Això sí, sense llibres no...

Anónimo dijo...

Jo en el meu silenci sovint necessito la música, la cançó que està en una part del teu cos, però hi ha dies que la música per molt que soni tan sols escotles el silenci necessari... el silenci sense música també n'és de necessri també...

M. J. Verdú dijo...

Hi ha persones que no saben viure sense la música. Jo, en canvi, prefereixo el silenci i la tranquil.litat, tan necessària amb el ritme tan ràpid amb que transcórre tot avui en dia. També crec que totes les persones hauríem de saber conviure respectant unes normes de convivència, sense molestar als altres amb sorolls veïnals que emprenyen. Crec que en detalls com aquest es veu l'educació de les persones. Sempre hi ha d'haver respecte en la convivència, però, això digues-li-ho a ells... Et linko al meu blog, bonica, si no et sap greu.

pluja dijo...

striper: i què dificil és a vegades fer-ho!

bajoqueta: ja ho pots ben dir! moltes vegades el silenci no depen només de nosaltres sinó de l'entorn en el que estem i avui dia costa trobar pau i tranquilitat. Per cert! jo tampoc viuria sense llibres!

cesc: estic d'acord amb tu cesc. El silenci és molt necessari, tot i que certes músiques ens ajuden molt en moments puntuals.

maria jesus: i tant que em pots linkar! moltes gràcies! I tens tota la raó amb el tema de la convivència i el respecte. A vegades sembla que a la gent se li "oblida" que no viu sol al món!

M. J. Verdú dijo...

Hola, bonica. Al lateral del meu blog, t'he deixat unes roses per a tu. Petonets

pluja dijo...

Moltes gràcies Maria jesús!!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

No ens fa por escoltar el silenci, crec que es llavors quan ens escoltem el nostre interior. I a vegades, costa.

Una abraçada