domingo, 28 de septiembre de 2008

Aixecar-se d'hora..


Reconec ja d'entrada que aquest post és per desfogar-me! Dilluns començo a aixecar-me molt d'hora i el cos ja em fa mal només de pensar-hi! Sempre s'ha dit (i d'altra banda crec que és veritat) que hi ha gent "de dia" i gent "de nit". Persones que s'aixequen a les 7 del matí el diumenge amb tota la vitalitat del món i gent que a la nit mai els ve d'una hora més per anar-se'n a dormir.

Jo em considero una persona "de nit", als matins em costa aixecar-me i, en canvi, a la nit em puc estar estona i estona fent coses sense ni adonar-me de com passa el temps. El problema arriba quan tens una feina que t'obliga a anar contra el teu bioritme. Quan vaig agafar aquesta feina, ja fa més de 3 anys, tothom em deia: "tranquil·la, ja t'ho acostumaràs a llevar-te a aquesta hora, el cos s'acostuma a tot". Doncs no. Ha passat tot aquest temps i el meu cos no s'acostuma a aixecar-se a quarts de 6 del matí cada dia.

El problema és que m'és impossible anar a dormir d'hora perquè simplement no puc, no tinc son. I, és clar, em trobo dormint 4 o 5 hores la major part de dies. De fet he vist que molta de la gent del ram que ens aixequem a aquesta hora en realitat sóm tots noctàmbuls i això no pot ser bo de cap manera!

5 comentarios:

Cesc dijo...

Llevar-se aviat és un pal oi pluja? et lleves aviat i tens els ulls encara tancats... però saps una cosa? anar a dormir tard et permet fer coses de nit i a la nit hi ha màgia i a la nit s'està genial... hi ha més silenci, le coses es veuen diferent... però clar... un bon cafè de bon matí no seria el mateix que a la nit... Visca la nit... i ànims per aquests dies... intenta anar a dormir una mica més aviat, si ets noctàmbula ho seguiràs sent! però hem de ficar seny snif... no m'agrada dir això :)

Maria Jesús dijo...

A mí també em costa una mica alçar-me d'hora i és veritat, de vegades, no pots anar a dormir aviat perquè no tens són. Ens passa a tots. És una murga això de tenir que matinar! Ja saps com m'agarada el teu blog, tan ple dels teus sentiments i emocions. Et deixo un petó i una abraçada, Pluja

Striper dijo...

Si que es un pal aixecar-se tant d'hora, malgrat a mi no em fa gaire res entenc quehi ha gent que li pogui costar.

bajoqueta dijo...

Pos jo prefereixo matinar i poder fer coses a la tarda. Reconec que sóc una de les poques persones al món que al matí m'aixeco de bon humor, i també reconec que fa rabia ser així per a la resta de la gent. Però no puc evitar-ho jeje. M'encanta aixecar-me prontet i passejar per la ciutat i vore com tot va començant a agafar ritme.
He conviscut en vàries persones i quasi no he conegut a ningú que li passés lo que a mi... tot lo contrari. Això sí, a la nit sóc insuportable i quan tinc son tinc son.

pluja dijo...

Cesc: és un bon pal Cesc!! i estic d'acord amb la màgia que desprèn la nit. Ara que també tens raó que el cafè del matí és impagable!! jajaja!

Maria Jesús: gràcies pels teus comentaris sempre tant plens d'afecte! Pensa que les coses són boniques si els ulls que ho miren també ho són!

Striper: quina sort que tens! a mi em costa horrors!!

Bajoqueta: reconec que quan vaig a treballar tant d'hora tinc una sensació especial de ser de les primeres que trepitjo els carrers! però malgrat m'agrada, em continua costant molt aixecar-me!!!