La sala estava plena de gent. Tots treballaven i parlaven animadament. Ella no es trobava massa bé i sabia que atravessar aquell espai que separava la porta fins al seu lloc de treball es faria etern. No li agradava ser el centre d'atenció de les mirades però sabia que era el preu que s'havia de pagar per entrar sola en un lloc on hi havia molta gent.
De sobte el va veure.
Estava allà, assegut a la taula de sempre parlant i rient amb la companya de feina que aquell dia tenia al costat. El va observar des de la porta. Feia un any que estava allà i no l'havia vist mai riure. Sempre que havien creuat la mirada ell l'havia abaixat amb un posat seriós.
Ella va notar una fiblada al cor. Feia més d'un any que es veien cada dia però no havien parlat mai, no es coneixien.. havien creuat moltes mirades però ell sempre la defugia... Per què..?
7 comentarios:
De vegades necessitem una empenta, pot ser la vergonya pot més, les ganes i la sensació de no poder... i si hi va ella?
Hi ha vegades que t'arriscas i tant es un fracas , pero de vegades la por a un fracas et frena.
Hola Pluja,
La por de sentir algo per algun company de feina fa que espatllem alguna cosa que podria ser maca.
Crec que val la pena intentar-ho. Sempre és millor equivocar-se que no haver-ho probat mai.
Una abraçada
I què passa després de la fiblada al cor? espero que parlin i que els vagi d'allò més bé. Val la pena provar-ho! . Petonets, Pluja
cesc: ostres! i què li diu?? no han parlat mai i ella no sap si ell relament en té ganes o no..
striper: tens tota la raó! quantes coses no fem per por al fracas!
horabaixa: és allò de... el no ja el tenim oi? a vegades costa fer algun pas..
maria jesus: de moment la història s'ha quedat aquí! si evoluciona ja ho explicare!
Aixó ha estat un bon gol. Qui marcarà el seguent? (Ho se, ho se, és una parida :P )
Perquè li mola masso
Publicar un comentario