sábado, 28 de febrero de 2009

el mirall..


Es va aixecar del llit i va mirar-se al mirall; feia mala cara.

Una nit més havia dormit malament i ara havia de suportar una jornada maratoniana de feina i responsabilitats sense que això es notés. Mentre estava sota la dutxa només pensava quan podria tornar a estirar-se, quan podria dormir..

L'aigua calenta mullava el seu cos suaument quan un pensament se li va aperèixer com una revelació: només treballava i dormia. La seva vida s'havia convertit en això, sense ni saber com...

Una sensació angoixant la va començar a envaïr. Les cremes antiarrugues de sobre la prestatgeria li indicaven que el temps estava passant i que ella continuava allà, en el seu món de feina i de poc temps. Va sortir de la dutxa i va mirar al seu voltant. Tovalloles suaus rentades per unes mans que no eren les d'ella, un armari ple de roba, una habitació espaiosa amb tot luxe de detalls.. era el resultat del seu esforç, de les moltes hores de treball invertides..

Havia de renunciar a tot això per tenir més temps per a ella? havia de deixar la seguretat d'un espai conegut i d'unes coses estimades per ser feliç?

Es va mirar al mirall, feia mala cara.
Va agafar el maquillatge disposada a suportar una jornada maratoniana de feina i responsabilitats sense que això és notés...

7 comentarios:

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Sovint l'excusa del treball ens va de fàbula.

La paraula renúncia no és correcta. N'hi ha moltes més. Només cal voler escoltar-les.

M'agradaria parlar-ne més estona.

Striper dijo...

Sincerament crec que el fons del teu post Seguretat versus felicitat es un debat molt ampli i no m'atreveixo a entrar.

Cesc dijo...

I és tant dur fer que ningú s'adoni del què et corre per dins...

lali dijo...

La vida ens fa correr, i no sempre sabem en la direccio que ho fem, i la imatge que et retorna el mirall es desveladore i a l´hora pot arrivar a ser desgarradora.....pero si serveix per buscar un equilibri en la vida, entre ho trobat i ho buscat...encara que no sigui agradable....benvingut sigui....

milpetons

bajoqueta dijo...

Genial com sempre :)

Maria Jesús dijo...

De vegades, cal fer algunes renúncies si volem tenir més temps per a nosaltres.
Disculpa'm si no puc visitar-te amb la regularitat que desitjaria, és per la manca de temps. Et deixo molts petonets, bonica

DooMMasteR dijo...

Hi ha molta gent que s'ha fet esclava de la feina i no es treuen la vena dels ulls mai..