domingo, 22 de febrero de 2009

les expectatives..


Amb el temps he acabat pensant que un dels problemes més grans que tenim tots és "l'esperar que..", és a dir les expectatives.

"Esperem" que tal persona ens digui una cosa, "esperem" que tal altra faci allò que volem però que no diem en veu alta perquè "ja ho hauria de saber", "esperem" que aquella cosa ens arribi sense moltes vegades lluitar per ella.. no sé com explicar-ho però crec que moltes vegades exigim a l'exterior, a la vida i als altres, massa coses que si no ens arriben ens decepcionen.

Últimament he conegut algunes persones amb aquest perfil. Decepcionades de tot i de tothom perquè no els passa el que "esperen". Persones enfadades amb el seu entorn perquè no els han fet aquell regal que volien (però que no han demanat) o perquè els altres no han fet allò que ells "esperaven" que fessin.

Tots sabem que una mateixa cosa pot ser viscuda de moltes maneres diferents segons la persona que ho rebi. Partint d'aquest fet, crec fermament que hem de deixar "d'esperar" tant dels altres i comunicar-los més el que volem.

Tenir clar que la nostra vida és un camí que va en paral·lel amb el dels altres i que per tant és única i exclusivament responsabilitat nostra!

No podem dipositar als altres la responsabilitat de guiar, fer feliç i complerta la nostra vida... això és feina nostra.

Els altres estaran al nostre costat, en paral·lel, per donar-nos la mà de tant en tant, per compartir bons moments i per fer camí al costat nostre... però al costat!

Si deixem de dipositar als altres el pes de la nostra vida, deixem "d'esperar" que facin això o allò per nosaltres, crec que serem més feliços.


5 comentarios:

Striper dijo...

Tens rao sempre cal donar i no esperar , pero a vegades desespera que no veiguin que dones.

Cesc dijo...

Tens tota la raó Pluja, la vida no es pot passar esperant què... sinó què hem de nar fent sense esperar i tot és més real.

bajoqueta dijo...

No estem dins del cap de ningú,ni ningú dins del nostre. Així que lo millor és quan necessitem alguna cosa demanar-la. Però també crec que hi ha gent amb la qual et pots morir esperant i no és just :)

lali dijo...

Donar-se es regalar-se a algu ,i un regal es fa amb ilusio, perque vols que l´altre gaudexi del teu acte i tu poguer disfrutar de veure el seu somriure i la seva alegria.....o no?

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Bona reflexió. I ben certa. Jo estic tot just començant a intentar a aplicar-la.

T'espero per pujar al proper telecadira.

Una abraçada