sábado, 6 de junio de 2009

la soledat...


La solitud és un sentiment o una sensació que sempre m'ha intrigat. A vegades un es pot sentir molt sol enmig de molta gent o sentir-se acompanyat sense tenir ningú al costat.
L'home és un ésser social i, com a tal, moltes vegades no suporta una solitud molt prolongada. Suposo que depèn de si aquesta solitud s'ha escollit o ha estat forçada.
Hi ha també qui porta millor la solitud, fins i tot qui la necessita, i hi ha qui la porta molt malament, fins al punt de permetre relacions o actituds que no hauria de permetre pel simple fet d'evitar sentir-se sol.

No he descobert encara l'orígen d'aquest sentiment. A vegades m'envaeix una onada de solitud que m'entristeix, em fa sentir buida, com si un forat negre habités dins meu i jo fos incapaç de tapar-lo i aturar la seva opressió constant.
Altres m'envaeix un sentiment de plenitud que em dóna serenitat, tranquilitat i m'empeny a passar més hores amb mi mateixa.

Quan el sentiment de solitud m'apareix, només desitjo tenir gent al meu costat, però malgrat la tinc, no aconsegueixo fer desaparèixer el sentiment, i m'entristeixo. I quan el que m'omple és la plenitud, em sento tranquil·la i desitjo estar sola.
És una incongruència estranya que em desconcerta. No sé per què apareix un sentiment o altre ja que moltes vegades no responen a cap causa concreta. Suposo que formen part de la xarxa complexa d'emocions i sentiments que tenim tots a dins. Potser no m'hi haig de capficar, potser simplement és qüestió de viure'ls, encara que a vegades costi entendre'ls...

6 comentarios:

Striper dijo...

Potser mes que gent es la sensació de sentir-se compres , no sentir-se compres, o no rebre allo que esperevaves, un peto una mirada. pot fer aflorar sentimens de soletat

Thera dijo...

Jo sempre he pensat que en el fons estem sols, per més acompanyats que estem o ens sentim hi ha grans passos a la vida que hem de realitzar sols. Per suplir això, ens diem éssers socials i ens organitzem de tal manera, embogim per estar sempre envoltats de gent i estar sempre en plena comunicació, fins i tot els grans silencis ens poden arribar a fer por. Viu la solitud, viu aquest sentiment de manera positiva, un estar amb tu mateixa. Salut!

bajoqueta dijo...

Pots estar en solitud i no sentir-te sol, i al contrari, sentir-te sol i no estar en solitud. Som així d'estranys...

DooMMasteR dijo...

Tots experimentem aquest sentiment. Jo mateix sé que no m'agradaria estar sol, però de vegades sento la necessitar d'estar-ho, ni que sigui unes hores :-)

lali dijo...

La sensacio ve i s´en va, experimentar-la , viure-la, i saber que el millor company es un mateix es el mes positiu en aquests moments.......intentar entendre racionalment el mon de les emocions, es per a mi, entrar en un laberint de pensaments sense sortida......l´acceptacio es la porta de sortida que he trobat....

milpetons

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

La buidor omple el cos. Una extranya sensació. I molt coneguda per a mi.

A vegades costa saber motius. A vegades acabem aprenent a conviure amb aquestes sensacions.

Una abraçada