viernes, 11 de septiembre de 2009

El viatge...


Vaig prometre que us explicaria quatre coses del viatge i se'm fa tant difícil resumir tot el que ha estat!! Ho intentaré.

Suposo que per la meva influència cinematogràfica, un dels viatges que sempre havia volgut fer era la costa oest nord-americana. He vist taaaaantes vegades els seus paisatges i ciutats a la gran pantalla que em feia molta il·lusió poder veure'ls amb els meus propis ulls, i també poder conèixer la seva realitat, més enllà del què ens venen a les pel·lícules. I finalment aquest estiu ho he pogut fer, he pogut trepitjar 6 mil quilòmetres de terres americanes sense que cap dels llocs que he visitat m'hagi decepcionat. Los Àngeles, Las Vegas, San Francisco, el Canyon, el Death valley, Yosemite, Salt Lake City, Yellowstone, Reno, Sacramento... molts espais cadascun d'ells amb un color i unes peculiaritats ben diferents. És evident que hi ha espais que impressionen més que d'altres però no em sabria quedar amb un lloc sol.

Allà, tot és molt gran, i quan dic tot vull dir tot. Des dels cotxes, als plats de menjar i els gots de beguda, a les extensions de terreny, a les carreteres, els animals salvatges... el territori és tant gran i divers que sembla que estiguis en més d'un país alhora!

Necessites temps per païr tot el que els teus ulls capten. He pogut veure sortir el sol al death valley i pondre's al gran Canyon del Colorado, he pogut observar com viuen els navajos a les seves reserves i com es gasten els diners els milionaris a las vegas... és un país de contrastos, amb una població molt amable i que ha lluitat contra una natura francament difícil en moltes zones. Un país bonic de visitar però al qual no m'hi quedaria a viure. Un país del qual en podem refusar molts aspectes negatius però també aprendre moltes coses positives. Un país que val la pena visitar per poder jutjar amb els propis ulls.


3 comentarios:

Striper dijo...

Una bona cronica , m'agradat.

bajoqueta dijo...

Genial :)

És que tanta peli americana fa molt de mal jajaja. I llibres i de tot. Però m'alegro que puguesses fer el teu viatge :)

La Caperucita que se enamoró del lobo. dijo...

Doncs quin viatge noia!!!
Qui pogués...

Gracies pels teus comentaris :)