domingo, 20 de septiembre de 2009

les contradiccions...


Se sentia frustrada. Tenia la sensació que no s'explicava, que no es feia entendre. De fet era complicat expressar-li les seves contradiccions. Tenia por de tornar a patir, de tornar a trencar-se per dins, de tornar a ser vulnerable... i aquesta por feia que necessités sentir que ell la necessitava, que no li fallaria, que l'estimava... però al mateix temps, veure que allò tirava endavant, prenia forma i importància, li desencadenava totes les seves pors.

Només hi veia una solució: parlar-ne, intentar expressar tot el que sentia.. però, i si ell no ho entenia? i si ella no aconseguia explicar-se? a vegades les paraules es queden curtes a l'hora d'expressar sentiments...

El va mirar. Feia una estona que estaven en silenci. Ho havia d'intentar...

4 comentarios:

Striper dijo...

El nervis les preses vole que ens entenguin que ens comprenguin crea de vegades tants maldecaps i tantes pors.

XeXu dijo...

Sempre, sempre, sempre, tot s'acaba entenent millor si es fa l'esforç de parlar-ho. Hi ha coses que costen molt de dir, d'expressar, que ens poden portar molta estona, molts aclariments, donar moltes voltes. Però pensa també que allà on no arriben les paraules, després de molt intentar-ho, sí que hi arriba un gest, una mirada o un somriure.

DooMMasteR dijo...

Les coses s'han de parlar. Com a mínim ens quedarem millor per dintre :-)

Maria Jesús dijo...

Jo sempre dic que demanar un aclariment ajuda a esvair les contradiccions. Petonets, bonica