"lo prometido es deuda"

Us vaig prometre un post sobre el meu aniversari i, una mica tard, però arriba. El cert és que no tinc ni massa paraules per expressar tot el que he sentit els 3 dies de celebracions que m'han preparat els meus. D'entrada van parlar d'amagat meu amb els meus jefes i em van aconseguir 2, dels 3 dies, de festa.

El primer dia, em van fer un esmorzar fantàstic em van dur a fer un massatge i a l'hora de dinar.... sorpresa!!! Tots els meus amics (arribats de parts de tot catalunya i fins i tot de l'estranger) estaven al restaurant esperant-me!! La música de fons que m'agrada, ua projecció nostàlgica de fotografies, regals, somriures, abraçades i retrobaments molt especials.. El dia no es va acabar aquí perquè varem passar la tarda junts i la nit també! es va agafar una casa i allà ens varem col·locar tots sopant, fent gresca i dormint (poc això sí!).

L'endemà ens esperava un esmorzar digne d'un hotel de 5 estrellesi després de marxar ja de casa cap a un restaurant on.. sorpresa!! un dinar amb tooooota la família que també havía vingut de lluny!

Però just acabar el dinar.. sorpresa! una fugida ràpida cap a l'aeroport i.. de viatge! a passar l'últim dia que quedava (el del meu aniversari pròpiament) a l'estranger!

Van ser tres dies tant emotius i intensos que encara els estic païnt! Realment el desplegament que es va fer per celebrar el meu aniversari va ser espectacular, i ho haig d'agraïr a tothom però especialment a la meva germana que va treballar de valent per poder fer possible aquest somni!!

Sóc molt afortunada de tenir tanta gent que m'estima de veritat al costat! Això no es paga amb res del món!!

Quina emoció...

D'entrada us vull demanar disculpes per tenir el bloc tant abandonat. A la feina hi han hagut molts canvis que m'han implicat una major responsabilitat i tinc molt poc temps, però un dels meus propòsits és escriure més! (a veure si ho aconsegueixo!!)

El títol del meu post d'avui és perquè relament estic una mica emocionada. Resulta que dilluns que ve és el meu aniversari i faig una xifra especial (que ara no desvetllaré!jajaja) i sembla que els de casa i els amics han pensat que valia la pena començar-ho a celebrar avui mateix!

Aquest matí quan m'anava a aixecar per anar a treballar m'han anunciat que no hi havia d'anar! que tenia tot el cap de setmana de festa!! I m'han fet un esmorxar magnífic i m'han portat a fer un massatge!! I ara ja no sé què toca perquè hi ha molt de secret per aquí.. però estic molt emocionada perquè no m'esperava res de tot això i això de les sopreses i els xiuxiuejos a l'orella em fa retornar a quan era petita i et feien alguna sopresa pel teu aniversari.

En fi, no us puc explicar més perquè no sé què passarà.... però prometo un post dimarts explicant com ha anat tot plegat!!

complidora de somnis...

Sens dubte si hi hagués una professió que m'encantaria de fer seria la de complidora de somnis! M'encanta poder fer realitat els somnis dels altres, no hi puc fer més. Aquesta setmana, sense anar més lluny, faré que dos persones que m'estimo molt vegin un dels seus somnis complerts. I no parlo de somnis de grandesa o que impliquin una gran suma de diners sinó de somnis que a vegades un té i que per manca de no saber com posar-s'hi o a on anar, no compleix. La gent que em coneix sap que una de les meves preguntes habituals és : i tu, quins somnis tens? reconec que és una pregunta amb trampa perquè el que intento és esbrinar si hi ha algun d'aquests somnis que estigui a la meva mà de poder complir i si és així, tard o d'hora ho intento dur a terme. Suposo que aquesta faceta està molt lligada amb la meva filosofia de vida, segons al qual, crec que a la vida el que hem de fer és col·leccionar el màxim de bons moments que poguem. Per la meva feina conec a molta gent i m'encanta el repte de trobar alguna cosa que d'entrada sembli difícil.

Suposo que per tot plegat sóc immensament feliç quan puc regalar a algú el seu somni. En tinc molts de pendents encara, però la vida és llarga... encara tinc temps!!

Un nou any...

Campanes que toquen sabent que és l'únic moment a l'any en el que tothom està pendent d'elles, taules plenes d'aliments que habitualment no es troben junts en un mateix àpat, copes que tornen a notar el pessigolleig del cava dins seu mentre topen les unes contra les altres, confeti, música i festes fins a altes hores de la matinada, locals plens de gent èbria, cases buides, algú que apaga el llum esperant que passi ràpid la nit, una llàgrima, un moment de soledat acompanyat només pel so estrident de la televisió...

Són moments que cada any teixeixen la última nit de l'any, una nit magnificada i explotada fins a l'últim minut. Ua nit d'alegria i tristesa segons quina cara de la moneda tinguem sobre la taula, però al cap i a la fi una nit com una altra. Una nit que donarà pas a un nou dia, això sí, un dia dins un nou any.

Hagueu passat com hagueu passat aquesta última nit de l'any, avui és un nou dia. Avui encetem un nou calendari, girem pàgina al desembre i entrem, altra volta, al gener.

Un dia, un mes i un any que només nosaltres podem fer que siguin diferents. O sigui que endavant! agafem aquest nou calendari amb força i comencem a dibuixar-hi bons moments a partir d'aquest mateix instant!!!

Bon Nadal a tots!!

Ja us vaig dir que vaig a últim moment i això implica que a l'hora i dia en què ens trobem encara tinc algunes coses a fer!! Però volia deixar per escrit un desig per a tots vosaltres. Us deixo un recepta de caldo de Nadal, per si algú demà (o un altre dia) la vol utilitzar:

Ingredients:

200 grams de paciència

una branca de bona fe

un grapat d'optimisme

un polsim altruïsme

uns dauets de simpatia

i moltes ganes de viure i ser feliç

Preparació:

Ho posem tot en un bol i ho remenem fins que quedi tot ben unit. No cal posar-ho al forn ni a la nevera, simplement beure'n una mica cada dia i segur que us trobareu molt millor!! Proveu-ho!!

Molt Bon Nadal a tots!!!!!

aquest any vaig tard

Jo, que ja us he explicat més d'una vegada, que sóc l'esperit nadalenc personificat, doncs si jo aquest any vaig tard! Tinc tanta feina i vaig de bòlit que no he fet ni pessebre ni arbre!! I ja no parlem dels regals! els tinc més o menys pensats però ni comprats ni res!! En fi.. que ni temps d'escriure al bloc!! Ara bé, treballant però feliç! que al cap i a la fi és el que compta no?

Els habitants de la meva nevera..

La meva nevera té una activitat frenètica. A vegades, per qüestions laborals, s'està dies sense que ningú l'obri i els pocs habitants que hi té a dins es comencen a avorrir. Com que la majoria són exemplars únics de la seva espècie (un tomàquet, una ceba, un pot de melmelada..) comencen a xerrar entre ells. Quan ja s'han explicat la vida, entren en temes més delicats (que si jo sóc més fresc que tu, que si jo més dolça..) i comencen a discutir. Amb el pas dels dies, no arriben a cap acord i es comencen a unir en bàndols i estableixen lligams entre ells (el florit d'un passa a l'altre). Aquí les discussions comencen ja a pujar de to i la ira fa que alguns comencin a mutar i d'altres generin una capa de protecció que comença a agafar vida pròpia..

El cas és que un dia obres la nevera i et trobes que els seus habitants han canviat, estan desmillorats de tanta discussió i a molts ni tant sols els reconeixes..!!!

I penses.. pobrets!.. mira què pot arribar a fer l'avorriment!!!