domingo, 14 de septiembre de 2008

El tren... (part I )


Es va deixar caure al seient com si el seu cos fos un sac de ciment, pesat, sòlid... estava cansada i farta de carregar tot el dia la maleta amb els llibres, les carpetes, l'ordinador.. Va donar un cop d'ull al vagó i va veure que només hi havia tres persones més que, com ella, havien agafat l'últim tren en direcció Portobou. Un home, al fons, llegia el diari amb cara de fastiguejat, una dona, a la seva dreta uns seients més endavant estava mirant un llibre que tenia a les mans, com si pensés si era convenient o no obrir-lo en aquell moment. I al fons, a l'altre extrem del vagó, veia el cap del que semblava una noia, arrolida al seu seient.

Va deixar dues de les tres bosses que portava al seient del costat i es va girar per mirar per la finestra. L'andana era pràcticament deserta. Un home estava buidant les papereres en una gran bossa de plastic grisa mentre, unes passes més endavant, dues noies tiraven a terra el paper d'una xocolatina que acabaven d'obrir.

Cada vespre el mateix ritual. Córrer per arribar al tren, asseure's al vagó, arribar a casa una hora i mitja més tard per anar a dormir i tornar-se a aixecar l'endemà per tornar a agafar el tren. Els seus companys de la facultat sortien als vespres, anaven a concerts a barcelona, quedaven per sopar i ella mai podia fer-ho... sempre havia d'agafar el tren. I els seus amics de Girona tampoc podien comptar amb ella per fer coses a les tardes perquè arribava massa tard cada dia i havia de marxar massa d'hora... "la fantàstica vida de l'estudiant!" que deia sempre la seva mare...

De sobte una de les bosses que tenia al seient del costat va caure a terra.
"Merda" va pensar ella, ara només em falta escampar tots els apunts pel vagó.....
(continuarà..)

3 comentarios:

Striper dijo...

Jo he viscut la vida al tren de bon mati i despres al vespre i es tota una vida la que hi ha dins del vagons.

M. J. Verdú dijo...

Hola, bonica. Tinc moltes ganes que escriguis la continuació... no t'oblidis d'emportar-te el mimo que t'he deixat al meu últim post, si aquest és el teu desig. Petonets, Pluja i feliç diumenge ple de màgia...

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

M'agrada.

Vaig a llegir-me la segona part.

....que tindran els trens?????