el mirall..

Es va aixecar del llit i va mirar-se al mirall; feia mala cara.

Una nit més havia dormit malament i ara havia de suportar una jornada maratoniana de feina i responsabilitats sense que això es notés. Mentre estava sota la dutxa només pensava quan podria tornar a estirar-se, quan podria dormir..

L'aigua calenta mullava el seu cos suaument quan un pensament se li va aperèixer com una revelació: només treballava i dormia. La seva vida s'havia convertit en això, sense ni saber com...

Una sensació angoixant la va començar a envaïr. Les cremes antiarrugues de sobre la prestatgeria li indicaven que el temps estava passant i que ella continuava allà, en el seu món de feina i de poc temps. Va sortir de la dutxa i va mirar al seu voltant. Tovalloles suaus rentades per unes mans que no eren les d'ella, un armari ple de roba, una habitació espaiosa amb tot luxe de detalls.. era el resultat del seu esforç, de les moltes hores de treball invertides..

Havia de renunciar a tot això per tenir més temps per a ella? havia de deixar la seguretat d'un espai conegut i d'unes coses estimades per ser feliç?

Es va mirar al mirall, feia mala cara.

Va agafar el maquillatge disposada a suportar una jornada maratoniana de feina i responsabilitats sense que això és notés...

les expectatives..

Amb el temps he acabat pensant que un dels problemes més grans que tenim tots és "l'esperar que..", és a dir les expectatives.

"Esperem" que tal persona ens digui una cosa, "esperem" que tal altra faci allò que volem però que no diem en veu alta perquè "ja ho hauria de saber", "esperem" que aquella cosa ens arribi sense moltes vegades lluitar per ella.. no sé com explicar-ho però crec que moltes vegades exigim a l'exterior, a la vida i als altres, massa coses que si no ens arriben ens decepcionen.

Últimament he conegut algunes persones amb aquest perfil. Decepcionades de tot i de tothom perquè no els passa el que "esperen". Persones enfadades amb el seu entorn perquè no els han fet aquell regal que volien (però que no han demanat) o perquè els altres no han fet allò que ells "esperaven" que fessin.

Tots sabem que una mateixa cosa pot ser viscuda de moltes maneres diferents segons la persona que ho rebi. Partint d'aquest fet, crec fermament que hem de deixar "d'esperar" tant dels altres i comunicar-los més el que volem.

Tenir clar que la nostra vida és un camí que va en paral·lel amb el dels altres i que per tant és única i exclusivament responsabilitat nostra!

No podem dipositar als altres la responsabilitat de guiar, fer feliç i complerta la nostra vida... això és feina nostra.

Els altres estaran al nostre costat, en paral·lel, per donar-nos la mà de tant en tant, per compartir bons moments i per fer camí al costat nostre... però al costat!

Si deixem de dipositar als altres el pes de la nostra vida, deixem "d'esperar" que facin això o allò per nosaltres, crec que serem més feliços.

M'encanta...

Avui, no em pregunteu per què, m'he posat a pensar en les coses que m'agraden. Tots tenim coses o situacions que ens agraden o, millor dit, ens encanten! Algunes les sabem des de petits, altres les descobrim un dia, com per encanteri, i les incorporem al nostre raconet de coses agradables. A vegades no està de més recordar aquesta llista de coses, encara que no siguin totes, i jo avui és el que he volgut fer. Així doncs.. m'encanta:

-l'olor dels llençols nets de casa la meva àvia

-conduir per l'autopista un diumenge asolellat a primera hora del matí, quan no hi ha ningú

-asseure'm al sofà amb una manta i observar la llar de foc

-posar les mans dins un pot ple de "lacasitos" (netes eh??!!)

-fer un cafè calent en un bar mentre a fora a fa un fred que pela

-veure una tempesta asseguda rera el vidre

-trobar-me una nota a l'entrada de casa que algú em desitja bon dia

-mirar les parades plenes de flors naturals

-notar l'escalfor del sol de primavera sobre la meva pell

-observar en silenci el mar

........

Aquestes són algunes de les coses que ara em vénen a la ment...

I a vosaltres.. què us encanta?

"lo prometido es deuda"

Us vaig prometre un post sobre el meu aniversari i, una mica tard, però arriba. El cert és que no tinc ni massa paraules per expressar tot el que he sentit els 3 dies de celebracions que m'han preparat els meus. D'entrada van parlar d'amagat meu amb els meus jefes i em van aconseguir 2, dels 3 dies, de festa.

El primer dia, em van fer un esmorzar fantàstic em van dur a fer un massatge i a l'hora de dinar.... sorpresa!!! Tots els meus amics (arribats de parts de tot catalunya i fins i tot de l'estranger) estaven al restaurant esperant-me!! La música de fons que m'agrada, ua projecció nostàlgica de fotografies, regals, somriures, abraçades i retrobaments molt especials.. El dia no es va acabar aquí perquè varem passar la tarda junts i la nit també! es va agafar una casa i allà ens varem col·locar tots sopant, fent gresca i dormint (poc això sí!).

L'endemà ens esperava un esmorzar digne d'un hotel de 5 estrellesi després de marxar ja de casa cap a un restaurant on.. sorpresa!! un dinar amb tooooota la família que també havía vingut de lluny!

Però just acabar el dinar.. sorpresa! una fugida ràpida cap a l'aeroport i.. de viatge! a passar l'últim dia que quedava (el del meu aniversari pròpiament) a l'estranger!

Van ser tres dies tant emotius i intensos que encara els estic païnt! Realment el desplegament que es va fer per celebrar el meu aniversari va ser espectacular, i ho haig d'agraïr a tothom però especialment a la meva germana que va treballar de valent per poder fer possible aquest somni!!

Sóc molt afortunada de tenir tanta gent que m'estima de veritat al costat! Això no es paga amb res del món!!

Quina emoció...

D'entrada us vull demanar disculpes per tenir el bloc tant abandonat. A la feina hi han hagut molts canvis que m'han implicat una major responsabilitat i tinc molt poc temps, però un dels meus propòsits és escriure més! (a veure si ho aconsegueixo!!)

El títol del meu post d'avui és perquè relament estic una mica emocionada. Resulta que dilluns que ve és el meu aniversari i faig una xifra especial (que ara no desvetllaré!jajaja) i sembla que els de casa i els amics han pensat que valia la pena començar-ho a celebrar avui mateix!

Aquest matí quan m'anava a aixecar per anar a treballar m'han anunciat que no hi havia d'anar! que tenia tot el cap de setmana de festa!! I m'han fet un esmorxar magnífic i m'han portat a fer un massatge!! I ara ja no sé què toca perquè hi ha molt de secret per aquí.. però estic molt emocionada perquè no m'esperava res de tot això i això de les sopreses i els xiuxiuejos a l'orella em fa retornar a quan era petita i et feien alguna sopresa pel teu aniversari.

En fi, no us puc explicar més perquè no sé què passarà.... però prometo un post dimarts explicant com ha anat tot plegat!!

complidora de somnis...

Sens dubte si hi hagués una professió que m'encantaria de fer seria la de complidora de somnis! M'encanta poder fer realitat els somnis dels altres, no hi puc fer més. Aquesta setmana, sense anar més lluny, faré que dos persones que m'estimo molt vegin un dels seus somnis complerts. I no parlo de somnis de grandesa o que impliquin una gran suma de diners sinó de somnis que a vegades un té i que per manca de no saber com posar-s'hi o a on anar, no compleix. La gent que em coneix sap que una de les meves preguntes habituals és : i tu, quins somnis tens? reconec que és una pregunta amb trampa perquè el que intento és esbrinar si hi ha algun d'aquests somnis que estigui a la meva mà de poder complir i si és així, tard o d'hora ho intento dur a terme. Suposo que aquesta faceta està molt lligada amb la meva filosofia de vida, segons al qual, crec que a la vida el que hem de fer és col·leccionar el màxim de bons moments que poguem. Per la meva feina conec a molta gent i m'encanta el repte de trobar alguna cosa que d'entrada sembli difícil.

Suposo que per tot plegat sóc immensament feliç quan puc regalar a algú el seu somni. En tinc molts de pendents encara, però la vida és llarga... encara tinc temps!!

Un nou any...

Campanes que toquen sabent que és l'únic moment a l'any en el que tothom està pendent d'elles, taules plenes d'aliments que habitualment no es troben junts en un mateix àpat, copes que tornen a notar el pessigolleig del cava dins seu mentre topen les unes contra les altres, confeti, música i festes fins a altes hores de la matinada, locals plens de gent èbria, cases buides, algú que apaga el llum esperant que passi ràpid la nit, una llàgrima, un moment de soledat acompanyat només pel so estrident de la televisió...

Són moments que cada any teixeixen la última nit de l'any, una nit magnificada i explotada fins a l'últim minut. Ua nit d'alegria i tristesa segons quina cara de la moneda tinguem sobre la taula, però al cap i a la fi una nit com una altra. Una nit que donarà pas a un nou dia, això sí, un dia dins un nou any.

Hagueu passat com hagueu passat aquesta última nit de l'any, avui és un nou dia. Avui encetem un nou calendari, girem pàgina al desembre i entrem, altra volta, al gener.

Un dia, un mes i un any que només nosaltres podem fer que siguin diferents. O sigui que endavant! agafem aquest nou calendari amb força i comencem a dibuixar-hi bons moments a partir d'aquest mateix instant!!!