sábado, 19 de abril de 2008

els espais tancats deprimeixen...



Avui he comprovat que els espais tancats deprimeixen. No sé el vostre cas quin és però, a la feina teniu entrada de llum natural? teniu vista a algun lloc? (que no sigui la paret de l'edifici del costat!). M'he adonat que quan portes moltes hores tancat, en un espai amb només llum artificial i ordinadors, telèfons, etc.. acabes pensant en negatiu! Mira que mai he estat amant del sol però de veritat que quan porto hores tancada i surto m'adono de quan el necessitem per viure! En aquest sentit m'agradaria ser fumadora (que no és el cas), perquè com a mínim tindria l'excusa del cigarret per sortir fora de la feina de tant en tant a que em toqués l'aire!!

12 comentarios:

Anónimo dijo...

A mi també em deprimeixen els espais tencats. Quan treballo tampoc veig el sol. El cas és que si tinc feina tampoc m'en adono, però a l'estiu que no en tinc gens o poca i la poca que tinc no tinc ganes de fer-la, m'ho passo fatal. Anims a la feina!!!!!!
En una cosa que noo estic d'acord és que els fumadors tinguin un temps per anar a fumar. I els que no fumem què?????????????
Petons!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

Striper dijo...

Si que agobien si, jo per sort a la feina tincs molts espais oberts i a mes a vegades surto fora.

Puji dijo...

Jo ara estic molt bé a la feina, però havia estat en un zulo amb llum zero. Eren especialment depriments els dies en que al matí feia sol, i quan sortia plovia, sense que jo hagués vist l'evolució.

Maria Jesús dijo...

Et dono tota la raó: els espais tancats et resten llibertat i et fan sentir incòmode. La manca d'espai i de llum natural ens deprimeixen a tots. No hi ha res com sentir l'aire i veure la llum del sol.

Laprí | David dijo...

Jo ho vaig patir durant 21 mesos a una feina, i és terrible. A més a més que jo estava enganxat a la paret, i tot i que hi havia finestres i això, les tenien tancades, però encara que les tinguessin obertes no es veuria res perquè estava ficat en una zona coneguda com "los bajos de AZCA" on no hi entra gaire llum. Els últims mesos passava de tot i sortia al carrer 15 o 20 minuts, i que em diguessin res, que tant m'hi feia.

Striper dijo...

Pasa per casa meva.

Anna i Lluís dijo...

i tant que si, claustrofòbic, sense aire per poder casi respirar.. sort que vaig marxar d'allà.. M'agrada el teu bloc :) Anna

Cesc dijo...

És q deprimeixen akests trastos eh!

Joana dijo...

Normalment, jo no passo gaire temps tancada a l'oficina, però quan toca estar és per tornar-se boig. Fins fa poc temps l'espai estava distribuit de forma diferent i hi havia un racó on acabavem tots amb una borratxera col.lectiva. I per cert, pots ser fumador i que no et deixin sortir a fumar, estem igual, o encara pitjor! ufff. M'agrada molt el teu bloc.

pluja dijo...

Gràcies a tots! veig que coincidim amb el fet que treballar "sota terra" no és bo per la salut! (perquè les empreses no pensaran el mateix?)
anonim:estic amb tu que a l'estiu i en èpoques de bon tempsés quan pitjor t'ho passes!!

Striper: ets un privilegiat! aprofita-ho perquè sovint no ens adonem del que tenim fins que ho perdem!

Puji: tens tota la raó! i quan a l'hivern entres fosc i surts fosc? això ja és per tirar-se del balcó! (el que passa que al pis -1 ho tenim fotut!!)

Maria Jesús: suposo que el que hem de procurar és estar el màxim de temps a l'aire lliure entre feina i feina!

David: tenir finestres tancades i estar enganxat a la paret ja és el súmmum. No m'estranya que al final sortíssis al carrer, era per sobreviure!!

Anna i Lluís: moltes gràcies i benvinguda a casa meva! segur que al haver marxat d'aquella feina ara valores més tenir espais més oberts per treballar! sembla una tonteria però amb el temps passa factura l'entorn on treballes!

Cesc: suposo que intentar trobar l'equilibri és el millor però és tant difícil!

Joana: vaja, veig que ser fumador tampoc ajuda!jaja! gràcies per visitar casa meva joana, benvinguda!

M. dijo...

Jo sí que tinc llum natural, però les vistes no són gaire afalagadores, que diguem... Sort en tinc, però, d'una palmera immensa que arriba a treure el cap per la finestra i m'alegra una mica la vista... De fet, un dia que em sentia una mica "deprimit" perquè venia d'un cap de setmana de sol i vistes increïbles de vora mar, em va agafar per escriure quatre versos que ara escau de compartir:

Mentre el brunzit de les ones em
retorna a la ment una vegada i una altra,
incansable com el seu propi vaivé,
i la verdor dels pins m’entela la vista,
i el record de la brisa em fa venir esgarrifances,
alço els ulls i miro per la finestra...

i veig edificis horribles, edificis
lletjos i una palmera entre el formigó
que m’alegra, solitària, l’esperit
defallit.

Que no desaparegui mai...
Altrament, què seria de mi?

La meva ànima moriria de pena,
ofegada per incontrolables ones de ciment.

Espero que mai no tallin aquesta palmera!

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

No és el meu cas. Afortunadament. Però tot i així i tot i no fumar, ningú em treu de sortir a fer el cigarret. Nomès que no me'l fumo.

Prova-ho. Et sentiràs molt millor