miércoles, 16 de abril de 2008

l'espai vital



Avui deixarem la princesa aparcada (a l'espera que la història continuï) i volia fer una reflexió sobre això que anomenem "l'espai vital". No us ha passat mai que esteu al metro en hora punta o a dins d'un autocar o en una botiga, i us molesta tenir a tothom enganxat al costat? aquella sensació de "buff! necessito aire!!!". Suposo que depèn del dia que tens o el moment en el que et trobes això et molesta més o menys. Però jo avui volia parlar d'una cosa més concreta. I és aquella persona que, sense demanar-te permís, envaeeix el teu espai vital. Aquella persona que, sempre que et parla, s'acosta i et toca més del que tu consideres normal o, simplement, cortès.
Jo sempre he sigut persona de "tocar", m'explico (no em malinterpreteu ara!). Sóc d'abraçades, petons i gestos carinyosos amb la gent que m'envolta i que hi tinc confiança, però és gent que en certa manera m'ha donat "permís" per fer-ho, al igual que jo els hi he donat a ells.
Ara tinc un problema. Una persona propera a mi pèr qüestions laborals està envaint el meu espai vital sense que jo li hagi donat permís i això em fa sentir incòmoda. No cal parlar a un centímetre de la cara d'algú altre perquè t'entengui, ni arrambarte a ell per ensenyar-li qualsevol cosa... en fi que cada vegada suporto menys la presència d'aquesta persona i no sé com arreglar-ho perquè l'haig de veure molt sovint. S'accepten suggerències!!

7 comentarios:

Striper dijo...

La manera mes facil es dir-li be pero clar. o quant s'apropi masa allunyarse.

Anónimo dijo...

Diuen que val més un gest que mil paraules. A mi em sembla que si el tens a un centimetre de la teva cara... o li escups o fas un pas enrere. Suposo que tu voldras provar primer lo del pas enrere. Si al segon dia no et funciona escup-li. Sento una miiiiica d'empatia amb el que t'està passant, no soporto aquest tipus de personatges!!!!!!!!!!!!!!!!

Puji dijo...

Estigue't una setmaneta sense dutxar-te ni rentar.te les dents. Ja veuràs com ja no s'acosta tant (i de pas estalvies aigua).

Cesc dijo...

Si... això que invaeixin el teu espai molesta bastant, perquè tots necessitem el nostre espai i que no hi entrin... només si tu els dones permís és clar, però aquestes coses es noten...

pluja dijo...

striper: gràcies pel consell! estic intentant l'estratègia d'allunyar-me i si no capta passaré a dir-ho obertament!

anonimo: són difícils de portar oi? em sembla que qui més qui menys se n'ha trobat algun al llarg de la vida!

puji: jajaja!! molt bona la teva suggerència! no hi havia pensat però em sembla que ho puc intentar: és un acte contundent i ecològic alhora!!

cesc: tens raó. Espero que es noti que no dono permís per aquesta "distància curta"! (ho intento!)

Maria Jesús dijo...

Podries provar de dir-li-ho de forma suau, educada, correcta. A veure com reacciona.

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

Potser ja està solucionat?

A mi tampoc m'agrada això de que t'invaeixin. Però ja se sap. Tothom és com és.

Jo el que faig es mica en mica m'aparto. I si no es dona compte, a la llarga, evito a aquella persona.

A més, n'hi ha que a sobre sempre et toquen alguna cosa prop de la pitrera. Per què serà?

Per no dir, els que els hi cauen els capellans.

Egsssss