Avui deixarem la princesa aparcada (a l'espera que la història continuï) i volia fer una reflexió sobre això que anomenem "l'espai vital". No us ha passat mai que esteu al metro en hora punta o a dins d'un autocar o en una botiga, i us molesta tenir a tothom enganxat al costat? aquella sensació de "buff! necessito aire!!!". Suposo que depèn del dia que tens o el moment en el que et trobes això et molesta més o menys. Però jo avui volia parlar d'una cosa més concreta. I és aquella persona que, sense demanar-te permís, envaeeix el teu espai vital. Aquella persona que, sempre que et parla, s'acosta i et toca més del que tu consideres normal o, simplement, cortès.
Jo sempre he sigut persona de "tocar", m'explico (no em malinterpreteu ara!). Sóc d'abraç
ades, petons i gestos carinyosos amb la gent que m'envolta i que hi tinc confiança, però és gent que en certa manera m'ha donat "permís" per fer-ho, al igual que jo els hi he donat a ells.
ades, petons i gestos carinyosos amb la gent que m'envolta i que hi tinc confiança, però és gent que en certa manera m'ha donat "permís" per fer-ho, al igual que jo els hi he donat a ells. Ara tinc un problema. Una persona propera a mi pèr qüestions laborals està envaint el meu espai vital sense que jo li hagi donat permís i això em fa sentir incòmoda. No cal parlar a un centímetre de la cara d'algú altre perquè t'entengui, ni arrambarte a ell per ensenyar-li qualsevol cosa... en fi que cada vegada suporto menys la presència d'aquesta persona i no sé com arreglar-ho perquè l'haig de veure molt sovint. S'accepten suggerències!!
7 comentarios:
La manera mes facil es dir-li be pero clar. o quant s'apropi masa allunyarse.
Diuen que val més un gest que mil paraules. A mi em sembla que si el tens a un centimetre de la teva cara... o li escups o fas un pas enrere. Suposo que tu voldras provar primer lo del pas enrere. Si al segon dia no et funciona escup-li. Sento una miiiiica d'empatia amb el que t'està passant, no soporto aquest tipus de personatges!!!!!!!!!!!!!!!!
Estigue't una setmaneta sense dutxar-te ni rentar.te les dents. Ja veuràs com ja no s'acosta tant (i de pas estalvies aigua).
Si... això que invaeixin el teu espai molesta bastant, perquè tots necessitem el nostre espai i que no hi entrin... només si tu els dones permís és clar, però aquestes coses es noten...
striper: gràcies pel consell! estic intentant l'estratègia d'allunyar-me i si no capta passaré a dir-ho obertament!
anonimo: són difícils de portar oi? em sembla que qui més qui menys se n'ha trobat algun al llarg de la vida!
puji: jajaja!! molt bona la teva suggerència! no hi havia pensat però em sembla que ho puc intentar: és un acte contundent i ecològic alhora!!
cesc: tens raó. Espero que es noti que no dono permís per aquesta "distància curta"! (ho intento!)
Podries provar de dir-li-ho de forma suau, educada, correcta. A veure com reacciona.
Hola Pluja,
Potser ja està solucionat?
A mi tampoc m'agrada això de que t'invaeixin. Però ja se sap. Tothom és com és.
Jo el que faig es mica en mica m'aparto. I si no es dona compte, a la llarga, evito a aquella persona.
A més, n'hi ha que a sobre sempre et toquen alguna cosa prop de la pitrera. Per què serà?
Per no dir, els que els hi cauen els capellans.
Egsssss
Publicar un comentario