jueves, 3 de abril de 2008

Carta a una amiga...

Avui vull parlar de tu. Suposo que en podria dir tantes coses! Aquest cap de setmana és un moment especial. Per primera vegada després de, quants? 18-19 anys d'amistat?, marxem juntes de viatge. No sé perquè no ho hem fet abans, suposo que la vida i les circumstàncies no ens hi han portat.
Avui em vindràs a buscar al tren. Quan t'ho he demanat ni t'ho has pensat. M'has dit que sí abans que acabés de preguntar-te si t'anava bé. De fet, aquesta ha estat sempre la teva resposta: sí. Has estat al meu costat en tots els millors i pitjors moments de la meva vida. Hem passat juntes separacions de parelles, malalties, morts d'éssers estimats, problemes laborals i familiars... També hem compartir molts bons moments. Mai oblidaré el dia que et vas casar! estaves tant guapa! Em sembla que vam batre tots els récords de plorar, aquell dia!
Avui et quedes a dormir a casa. Com quan erem petites i la mare havia d'entrar a fer-nos callar i obligar-nos a dormir. Si fins i tot parlàvem en somnis alhora! Suposo que aquesta nit continuarem amb les nostres converses fins a altres hores de la matinada, ara però, amb temes molt diferents als que ens preocupaven quan teníem 11 anys!
Avui vull agrair-te les llargues converses telefòniques, els passejos, les abraçades, les mirades còmpllices, les rialles alegres, les llàgrimes sinceres i el suport incondicional que m'has donat durant tots aquests anys.
Avui, Marta, vull parlar de tu.

8 comentarios:

mercè dijo...

Es tan emotiu sentir aquesta amistad tan profunda i sinsera,aquest carinyo incondicional...Pluja disfruta cada moment,sols per sentir això ja val la pena viure.Que os ho passeu molt be !!! uf! quin tip de xerrar!!!!!!!!!Bon viatge !!

Anónimo dijo...

Ja comencem bé el cap de setmana, ja estic plorant!!!!( jo també contribuiré a paliar la sequera!!!) Encara he de fer la bossa, despedir-me del meu home i de la família... i a sobre estic nerviosa com un flam!!!! Sobre la nostre amisat, és quelcom que només nosaltres entenem i tot i així a vegades ens sorprenem de les nostres reaccions.T'he de dir que estic molt contenta de poder fer aquesta escapada, que espero que no sigui la última. Fins ara, i com no desitjar-nos bon viatge!!!!

JORDI dijo...

ala amb el tema de la sequera, marta. entre tots ho farem!!! i ben poc queda, perquè aquí a nyc comencen a caure moltes gotes... i... té pinta de ploure molt!!! i demà tb! O sigui que, anónomio, no estem pas sols! ja ens ajudaran amb el tema de la sequera. O serem nosaltres o els de dalt, però entre tots ho farem! Eh, l'escrit de la pluja és super emocionant. "anónimo", estic amb tu amb tot el que dius pq poder ser "amic" de la pluja és una passada!
Apa doncs, que les terres... (no sé si es pot dir on...) us esperen!
Disfruteu i desconecteu tan com pugueu!
Adéusiau!!!

Striper dijo...

De segur que amb aquesta amistat ho pasareu allo que es diu de conya.

Anónimo dijo...

Els amics són del milor! disfruta-ho!

pluja dijo...

Merce:
segur que ens ho passarem MOOOOLT bé!! en tinc moltes ganes!

Anonimo:
Ai si nena, comencem bé el finde!!jajaja!! Jo també aprofito per desitjar-nos un bon viatge a les dues i, estigues segura, que repetirem!!!

nyc:
Tot sigui per paliar la sequera! jaja! Home, la pluja sempre va bé però, en el meu cas, també tinc els meus defectes!!! (i alguns de grossos!jajaja)

Striper:
Gràcies! segur que serà genial. Ja us ho explicaré a la tornada!!

Sense fer soroll:
Tens tota la raó, sense fer soroll. Els amics són el més important i val molt la pena fer tot el que estigui a la teva mà per mantenir-los al llarg dels anys!!

Anónimo dijo...

Arribo tard i sé que a hores d'ara ja esteu les dues juntes gaudint d'un viatge espectacular, però volia dir que m'he emocionat molt al llegir aquestes paraules. Realment puc afirmar, ja que sóc testimoni directe de l'evolució d'aquesta bonica amistat, que tot el que dius és cert!!
Us envio una abraçada tendre des d'aquí... i dir-vos que s'us troba a faltar, torneu aviat!!!! jeje
Us estimoooo!!!!!
(sóc anònim però sóc un altre anònim.. bé, tu pluja ja saps qui sóc eh?! maca maca??)

horabaixa dijo...

Hola Pluja,

No saps quina enveja em dones.

He trigat molt a tenir aquestes amistats, però..... tot arriba.

Jo mentre, vaig seguint....