un gest...

Estaven asseguts a la terrassa d'una espècie de bar, que de fet era simplement un conjunt de taules i cadires de plàstic posades al mig del carrer. Eren una bona colla i havien hagut d'ajuntar quatre taules ocupant bona part de l'espai que tenia el bar al carrer. Ella estava situada en un dels extrems, com si fos el cap de taula. Una posició que no tenia res a veure amb la seva "posició" dins el grup. Era la més jove, feia poc que havia entrat i intentava integrar-se a marxes forçades tot i que, sovint, tenia la sensació de ser invisible. Estaven de viatge, en un país estrany i ella no tenia prou ulls per observar tot el que passava al seu davant. Observava i callava, des del seu racó.

De sobte, tres nois del país, van passar pel costat del grup i es van anar a seure en una taula del costat. Un d'ells, el més atractiu, mirava cap a ells. Al costat d'ella, hi havia asseguda la noia més popular i guapa del grup que reia mentre els altres li asseguraven que les mirades del noi anaven dirigides a ella.

Un home va aparèixer del no res portant roses per vendre a l'espera de fer el negoci del dia. Els nois del seu grup no van comprar-ne cap però aquell noi de la taula del costat en va comprar una. Immediatament els comentaris i rialles cap a la noia popular van augmentar.

Ella ho mirava tot encuriosida i amb un punt d'admiració continguda. El noi es va aixecar amb els seus dos amics i, amb la rosa a la mà, va marxar passant pel costat de la seva taula. Ella mirava l'expressió de la noia popular del grup, que estava entre avergonyida i impacient per veure què passaria.

De cop es va fer un silenci.

Va notar que tots els ulls estaven clavats en ella i es va adonar que el noi li havia deixat la rosa a la seva falda, a Ella! El noi no va dir res, simplement li va deixar l'obsequi i va marxar. No sabia el seu nom ni el sabria mai, no la veuria mai més.. però havia fet aquest gest.

Mentre el seu cap pensava què havia passat, els seus ulls van fixar-se en els rostres de tot el grup, que la miraven com si fos la primera vegada que s'adonaven de la seva presència. Havia sortit de la seva invisibilitat, s'havia materialitzat... a partir d'aquell moment, la van passar a mirar d'una altra manera.

Aquest noi, del qual mai més en vaig saber res, va fer un gest tant simple com deixar una rosa a la falda d'algú a qui no coneixia. Però aquest gest desinteressat va provocar uns efectes molt més importants del que ell mai s'hauria imaginat...

I és que mai saben quins efectes pot tenir.. un simple gest.